Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Verificació»

De Wikisofia

m (bot: - ampli -i molt usualment- es + ampli –i molt usualment– es)
m (bot: - (veure [[Recurs:Bunge: + (veg. [[Recurs:Bunge:)
 
Línia 6: Línia 6:
 
Només recorrent a l'[[experiència|experiència]] és possible verificar hipòtesis empíriques. Ha de diferenciar-se de la [[contrastació|contrastació]], que és el procés hipoteticodeductiu que acaba en [[confirmació|confirmació]] (verificació) o [[refutació|refutació]]. La verificació és a la confirmació com la [[falsació|falsació]] és a la refutació; a [[verificabilitat|verificabilitat]] s'oposa [[refutabilitat|refutabilitat]]. En sentit ampli –i molt usualment– es diu que «verifiquem» una hipòtesi quan busquem proves empíriques de la seva veritat o falsedat.
 
Només recorrent a l'[[experiència|experiència]] és possible verificar hipòtesis empíriques. Ha de diferenciar-se de la [[contrastació|contrastació]], que és el procés hipoteticodeductiu que acaba en [[confirmació|confirmació]] (verificació) o [[refutació|refutació]]. La verificació és a la confirmació com la [[falsació|falsació]] és a la refutació; a [[verificabilitat|verificabilitat]] s'oposa [[refutabilitat|refutabilitat]]. En sentit ampli –i molt usualment– es diu que «verifiquem» una hipòtesi quan busquem proves empíriques de la seva veritat o falsedat.
  
En les [[ciències formals|ciències formals]], la matemàtica i la lògica, no hi ha verificació, sinó [[demostració|demostració]], ja que els seus enunciats no són sintètics, sinó [[enunciat analític, o proposició analítica|analítics]] (veure [[Recurs:Bunge: la verificació|text]] 1 i [[Recurs:Bunge: verificabilitat|text]] 2 ).
+
En les [[ciències formals|ciències formals]], la matemàtica i la lògica, no hi ha verificació, sinó [[demostració|demostració]], ja que els seus enunciats no són sintètics, sinó [[enunciat analític, o proposició analítica|analítics]] (veg. [[Recurs:Bunge: la verificació|text]] 1 i [[Recurs:Bunge: verificabilitat|text]] 2 ).
  
 
Enfront de la verificació d'hipòtesi com a mètode d'investigació científica, [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] proposa la [[falsació|falsació]].
 
Enfront de la verificació d'hipòtesi com a mètode d'investigació científica, [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] proposa la [[falsació|falsació]].

Revisió de 07:51, 18 set 2017

(del llatí verifiqués,presentar com a veritable)

És la comprovació de la veritat d'una hipòtesi científica empírica. En un sentit ampli, consisteix en el procés de buscar proves en què recolzar la veritat d'una hipòtesi. En el mètode hipoteticodeductiu, i en sentit més restringit, és el procés de confirmació d'una hipòtesi o d'una conseqüència lògica deduïda d'ella, amb la intenció de determinar la veritat d'aquesta.

Només recorrent a l'experiència és possible verificar hipòtesis empíriques. Ha de diferenciar-se de la contrastació, que és el procés hipoteticodeductiu que acaba en confirmació (verificació) o refutació. La verificació és a la confirmació com la falsació és a la refutació; a verificabilitat s'oposa refutabilitat. En sentit ampli –i molt usualment– es diu que «verifiquem» una hipòtesi quan busquem proves empíriques de la seva veritat o falsedat.

En les ciències formals, la matemàtica i la lògica, no hi ha verificació, sinó demostració, ja que els seus enunciats no són sintètics, sinó analítics (veg. text 1 i text 2 ).

Enfront de la verificació d'hipòtesi com a mètode d'investigació científica, Popper proposa la falsació.