Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Terme»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "filosofia de el" a "filosofia del")
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 5: Línia 5:
 
<center>'''veure gràfic↓'''</center>
 
<center>'''veure gràfic↓'''</center>
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
<div class="mw-collapsible-content">
<center>[[File:2945-1.png|400px]]</center>
+
 
 +
<center>
 +
{| class="wikitable" style="width: 30%;"
 +
! colspan="3" style="text-align: center; font-weight:bold; font-size:20px; background-color:#9b9b9b;" | ENUNCIAT
 +
|-
 +
| style="text-align: center; font-weight:bold; font-size:20px;" | S
 +
| style="text-align: center; font-weight:bold; font-size:20px;" | és
 +
| style="text-align: center; font-weight:bold; font-size:20px;" | P
 +
|-
 +
| style="text-align: center; background-color:#efefef;" | Subjecte
 +
| style="text-align: center; background-color:#dae8fc;" | còpula
 +
| style="text-align: center; background-color:#dae8fc;" | predicat
 +
|-
 +
| style="text-align: center; background-color:#efefef;" | individus
 +
| colspan="2" style="text-align: center; background-color:#dae8fc;" | propietats
 +
|-
 +
| style="text-align: center; background-color:#efefef;" | designador
 +
| colspan="2" style="text-align: center; background-color:#dae8fc;" | relator
 +
|-
 +
| style="text-align: center; background-color:#efefef;" | minúscules
 +
| colspan="2" style="text-align: center; background-color:#dae8fc;" | majúscules
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 
</div></div>
 
</div></div>
  
Línia 12: Línia 35:
 
terme ''equívoc'' és el que s'entén amb significats o definicions diferents i s'aplica a coses i objectes diferents (ex.:«Esmeralda» és equívoca dita d'una gemma i de la gitana protagonista de La nostra Senyora de París, de Víctor Hugo.),  
 
terme ''equívoc'' és el que s'entén amb significats o definicions diferents i s'aplica a coses i objectes diferents (ex.:«Esmeralda» és equívoca dita d'una gemma i de la gitana protagonista de La nostra Senyora de París, de Víctor Hugo.),  
  
i terme ''anàleg'' és aquell que s'aplica a diverses coses amb un sentit parcialment diferent (ex.: «Sa»és anàloga dita de l'animal, el remei, l'aspecte i el clima.).
+
i terme ''anàleg'' és aquell que s'aplica a diverses coses amb un sentit parcialment diferent (ex.: «sa» és anàleg dit de l'animal, el remei, l'aspecte i el clima.).
  
Una de les divisions fonamentals dels termes és aquella que distingeix entre ''singular'' i ''universal''. Un terme ''singular'' esmenta un [[individu|individu]] o un objecte, i un terme ''universal'' esmenta una [[classe (lògica)|classe]] d'individus o coses; es considera problemàtic, no obstant això, determinar a quins tipus de coses podem donar el nom d'individu o objecte. Els termes poden ser també ''contraris'' o ''contradictoris''. Dos termes són [[contraris|contraris]] si no poden afirmar-se alhora d'un mateix objecte, com «bé» i «dolent», «interessant» i «avorrit», però és possible que una cosa no sigui ni l'un ni l'altre. En canvi, dos termes són [[contradictoris|contradictoris]] quan a un objecte se li aplica un dels dos termes, però no l'altre i forçosament un o un altre, perquè els dos termes abasten tot el camp al fet que s'apliquen: així, «possible» i «impossible», o «veritable» i «fals» són termes contradictoris.
+
Una de les divisions fonamentals dels termes és aquella que distingeix entre ''singular'' i ''universal''. Un terme ''singular'' esmenta un [[individu|individu]] o un objecte, i un terme ''universal'' esmenta una [[classe (lògica)|classe]] d'individus o coses; es considera problemàtic, no obstant això, determinar a quins tipus de coses podem donar el nom d'individu o objecte. Els termes poden ser també ''contraris'' o ''contradictoris''. Dos termes són [[contraris|contraris]] si no poden afirmar-se alhora d'un mateix objecte, com «bé» i «dolent», «interessant» i «avorrit», però és possible que una cosa no sigui ni l'un ni l'altre. En canvi, dos termes són [[contradictoris|contradictoris]] quan a un objecte se li aplica un dels dos termes, però no l'altre i forçosament un o un altre, perquè els dos termes abasten tot el camp a què s'apliquen: així, «possible» i «impossible», o «veritable» i «fals» són termes contradictoris.
  
 
Distinció important en [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] és la de [[teòric-observacional, distinció|teòric/observacional]], i [[primitiu |primitiu/derivat]].
 
Distinció important en [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] és la de [[teòric-observacional, distinció|teòric/observacional]], i [[primitiu |primitiu/derivat]].
  
  
Veure [[analogia|analogia]].
+
Vegeu [[analogia|analogia]], [[terme general]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 17:31, 27 nov 2018

 Genèricament equival a vocable, paraula. En filosofia del llenguatge, és l'expressió lingüística d'un concepte. En lògica de predicats, són els elements categoremàtics d'un enunciat; reben el nom de subjecte i predicat. En esquema, en «S és P», «S» és el subjecte i «P» el predicat. Així, en «no tots els gats cacen ratolins» és terme subjecte l'expressió lingüística «els gats», mentre que «cacen ratolins» o el seu equivalent «animals que cacen ratolins» és el terme predicat.

veure gràfic↓
ENUNCIAT
S és P
Subjecte còpula predicat
individus propietats
designador relator
minúscules majúscules

Una classificació tradicional divideix als termes en unívocs, equívocs i anàlegs. Terme unívoc és aquell que s'entén sempre sota la mateixa definicióo mateix significat (ex.: «Home» és unívoca dita de Joan, Pere i Maria.);

terme equívoc és el que s'entén amb significats o definicions diferents i s'aplica a coses i objectes diferents (ex.:«Esmeralda» és equívoca dita d'una gemma i de la gitana protagonista de La nostra Senyora de París, de Víctor Hugo.),

i terme anàleg és aquell que s'aplica a diverses coses amb un sentit parcialment diferent (ex.: «sa» és anàleg dit de l'animal, el remei, l'aspecte i el clima.).

Una de les divisions fonamentals dels termes és aquella que distingeix entre singular i universal. Un terme singular esmenta un individu o un objecte, i un terme universal esmenta una classe d'individus o coses; es considera problemàtic, no obstant això, determinar a quins tipus de coses podem donar el nom d'individu o objecte. Els termes poden ser també contraris o contradictoris. Dos termes són contraris si no poden afirmar-se alhora d'un mateix objecte, com «bé» i «dolent», «interessant» i «avorrit», però és possible que una cosa no sigui ni l'un ni l'altre. En canvi, dos termes són contradictoris quan a un objecte se li aplica un dels dos termes, però no l'altre i forçosament un o un altre, perquè els dos termes abasten tot el camp a què s'apliquen: així, «possible» i «impossible», o «veritable» i «fals» són termes contradictoris.

Distinció important en filosofia de la ciència és la de teòric/observacional, i primitiu/derivat.


Vegeu analogia, terme general.