Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Teoria de la decisió»

De Wikisofia

m (bot: - matemàtics -especialment Bayes- a + matemàtics –especialment Bayes– a)
m (bot: - per prendre una + per a prendre una)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
Teoria pluridisciplinar que estudia l'assoliment de [[decisió|decisions]] racionals, individuals o col·lectives, amb la intenció de determinar, davant situacions alternatives, l'actuació més beneficiosa, a través de l'anàlisi formal de les estratègies que poden seguir-se. Les aplicacions d'aquesta teoria interessen a la [[psicologia|psicologia]], l'economia, les ciències polítiques i socials, la [[lògica|lògica]] i les matemàtiques. Encara que el seu origen es deu al càlcul ètic de la [[racionalitat|racionalitat]] dels mitjans, que ja comença amb [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], el seu desenvolupament més important es produeix en el s. XVIII gràcies a la importància que l'[[utilitarisme|utilitarisme]] de [[Autor:Bentham, Jeremy|J. Bentham]] concedeix al concepte d'utilitat, i a la contribució de teòrics matemàtics –especialment [[Autor:Bayes, Thomas|Bayes]]– a la [[probabilitat, teories de la|teoria de la probabilitat]]. En el seu aspecte lògic i matemàtic, la teoria estudia les diverses estratègies que han de seguir-se per prendre una decisió racional en situacions de [[certesa|certesa]], d'incertesa i de [[probabilitat|probabilitat]]. Quan s'estudia la presa de decisions entre persones en conflicte i competitivitat mútua es denomina pròpiament [[teoria de jocs|teoria de jocs]].
+
Teoria pluridisciplinar que estudia l'assoliment de [[decisió|decisions]] racionals, individuals o col·lectives, amb la intenció de determinar, davant situacions alternatives, l'actuació més beneficiosa, a través de l'anàlisi formal de les estratègies que poden seguir-se. Les aplicacions d'aquesta teoria interessen a la [[psicologia|psicologia]], l'economia, les ciències polítiques i socials, la [[lògica|lògica]] i les matemàtiques. Encara que el seu origen es deu al càlcul ètic de la [[racionalitat|racionalitat]] dels mitjans, que ja comença amb [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], el seu desenvolupament més important es produeix en el s. XVIII gràcies a la importància que l'[[utilitarisme|utilitarisme]] de [[Autor:Bentham, Jeremy|J. Bentham]] concedeix al concepte d'utilitat, i a la contribució de teòrics matemàtics –especialment [[Autor:Bayes, Thomas|Bayes]]– a la [[probabilitat, teories de la|teoria de la probabilitat]]. En el seu aspecte lògic i matemàtic, la teoria estudia les diverses estratègies que han de seguir-se per a prendre una decisió racional en situacions de [[certesa|certesa]], d'incertesa i de [[probabilitat|probabilitat]]. Quan s'estudia la presa de decisions entre persones en conflicte i competitivitat mútua es denomina pròpiament [[teoria de jocs|teoria de jocs]].
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 10:41, 13 oct 2017


Teoria pluridisciplinar que estudia l'assoliment de decisions racionals, individuals o col·lectives, amb la intenció de determinar, davant situacions alternatives, l'actuació més beneficiosa, a través de l'anàlisi formal de les estratègies que poden seguir-se. Les aplicacions d'aquesta teoria interessen a la psicologia, l'economia, les ciències polítiques i socials, la lògica i les matemàtiques. Encara que el seu origen es deu al càlcul ètic de la racionalitat dels mitjans, que ja comença amb Aristòtil, el seu desenvolupament més important es produeix en el s. XVIII gràcies a la importància que l'utilitarisme de J. Bentham concedeix al concepte d'utilitat, i a la contribució de teòrics matemàtics –especialment Bayes– a la teoria de la probabilitat. En el seu aspecte lògic i matemàtic, la teoria estudia les diverses estratègies que han de seguir-se per a prendre una decisió racional en situacions de certesa, d'incertesa i de probabilitat. Quan s'estudia la presa de decisions entre persones en conflicte i competitivitat mútua es denomina pròpiament teoria de jocs.