Diferència entre revisions de la pàgina «Sil·logisme»
De Wikisofia
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::συλλογισμός]], raonament, de [[Grec::συν]], amb, i [[Grec::λογιζομαι]], raonar)</small> | <small>(del grec [[Grec::συλλογισμός]], raonament, de [[Grec::συν]], amb, i [[Grec::λογιζομαι]], raonar)</small> | ||
| − | El [[raonament|raonament]] tal com | + | El [[raonament|raonament]] tal com el defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Es compon de dos enunciats, anomenats [[premisses|premisses]] i un altre enunciat anomenat [[conclusió|conclusió]]. El seu estudi, anomenat [[sil·logística|sil·logística]], ha constituït la part més important i coneguda de la [[lògica|lògica]] tradicional. Aristòtil el defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera ([[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme|veg. text]]). |
| − | + | Vegeu [[lògica, història de la|història de la lògica]], [[dictum de omni et nullo]], [[epiquerema]]. | |
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | ::Un sil·logisme és un conjunt de paraules o locucions en el qual, en fer-se determinades assumpcions, se segueix necessàriament ([[Grec::έξ άνάγκης]]) del fet d'haver-se verificat de tal manera determinada les assumpcions, una cosa diferent de la qual s'havia pres. Per l'expressió «del fet d'haver-se verificat de tal manera determinada les assumpcions», vull dir que és per causa d'això que se segueix la conclusió, i amb això significo que no hi ha necessitat de cap altre terme per a fer que la conclusió sigui necessària. | ||
| + | {{Ref|Ref=Aristòtil, ''Analítica primera'', l.1, cap. 1 (''Obras'', Aguilar, Madrid 1973, p. 276).|Títol=Analítica primera'', l.1, cap. 1 (''Obras|Cita=true}} | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 12:24, 29 set 2018
(del grec συλλογισμός, raonament, de συν, amb, i λογιζομαι, raonar)
El raonament tal com el defineix Aristòtil. Es compon de dos enunciats, anomenats premisses i un altre enunciat anomenat conclusió. El seu estudi, anomenat sil·logística, ha constituït la part més important i coneguda de la lògica tradicional. Aristòtil el defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera (veg. text).
Vegeu història de la lògica, dictum de omni et nullo, epiquerema.
- Un sil·logisme és un conjunt de paraules o locucions en el qual, en fer-se determinades assumpcions, se segueix necessàriament (έξ άνάγκης) del fet d'haver-se verificat de tal manera determinada les assumpcions, una cosa diferent de la qual s'havia pres. Per l'expressió «del fet d'haver-se verificat de tal manera determinada les assumpcions», vull dir que és per causa d'això que se segueix la conclusió, i amb això significo que no hi ha necessitat de cap altre terme per a fer que la conclusió sigui necessària.
| Aristòtil, Analítica primera, l.1, cap. 1 (Obras, Aguilar, Madrid 1973, p. 276). |