Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: el límit»

De Wikisofia

m (bot: - 1) ll{{'}}''extrem + 1) l{{'}}''extrem)
(correcció completa)
 
Línia 1: Línia 1:
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: el límit|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: el límit|Idioma=Español}}
 
Es diu «límit»
 
Es diu «límit»
  
1) l{{'}}''extrem de cada cosa'', el primer fora de la qual cosa no cal trobar res d'ella, i el primer dins de la qual cosa està contingut tot (el que forma part d'ella);
+
1) l{{'}}''extrem de cada cosa'', el primer punt fora del qual no es pot trobar res de la cosa, i el primer dins del qual està contingut tot (el que forma part de la cosa);
  
2) també ''el que constitueix la forma d'una magnitud,'' o d'alguna cosa que posseeix magnitud;
+
2) també ''el que constitueix la forma d'una magnitud'', o d'alguna cosa que posseeix magnitud;
  
3) i ''la fi'' de cada cosa (i aquest és allò cap a la qual cosa –i no allò des de la qual cosa– té lloc el moviment i l'acció; si bé, de vegades, es consideren límits tots dos, allò des de la qual cosa i allò cap a la qual cosa, és a dir, allò-per-el-com);
+
3) i ''el fi'' de cada cosa (i aquest és allò cap a on –i no allò des d'on– té lloc el moviment i l'acció; si bé, a vegades, es consideren límits tots dos, allò des d'on i allò cap a on, és a dir, allò-per-a-què);
  
 
4) també l'''entitat,'' és a dir, ''l'essència de cada cosa:'' aquesta és, en efecte, límit del coneixement i si ho és del coneixement, també ho és de la cosa.
 
4) també l'''entitat,'' és a dir, ''l'essència de cada cosa:'' aquesta és, en efecte, límit del coneixement i si ho és del coneixement, també ho és de la cosa.

Revisió de 13:27, 6 feb 2018

Es diu «límit»

1) l'extrem de cada cosa, el primer punt fora del qual no es pot trobar res de la cosa, i el primer dins del qual està contingut tot (el que forma part de la cosa);

2) també el que constitueix la forma d'una magnitud, o d'alguna cosa que posseeix magnitud;

3) i el fi de cada cosa (i aquest és allò cap a on –i no allò des d'on– té lloc el moviment i l'acció; si bé, a vegades, es consideren límits tots dos, allò des d'on i allò cap a on, és a dir, allò-per-a-què);

4) també l'entitat, és a dir, l'essència de cada cosa: aquesta és, en efecte, límit del coneixement i si ho és del coneixement, també ho és de la cosa.

De manera que resulta obvi que «límit» es diu en tots els sentits en què es diu «principi», i en més encara, ja que el principi és un tipus de límit, però no tot límit és principi.

Aristóteles, Metafísica, 1022a. (Gredos, Madrid 1994, p. 246).

Original en castellà

Se llama «límite»

1) el extremo de cada cosa, lo primero fuera de lo cual no cabe encontrar nada de ella, y lo primero dentro de lo cual está contenido todo (lo que forma parte de ella);

2) también lo que constituye la forma de una magnitud, o de algo que posee magnitud;

3) y el fin de cada cosa (y éste es aquello hacia lo cual –y no aquello desde lo cual– tiene lugar el movimiento y la acción; si bien, a veces, se consideran límites ambos, aquello desde lo cual y aquello hacia lo cual, es decir, aquello-para-lo-cual);

4) también la entidad, es decir, la esencia de cada cosa: ésta es, en efecto, límite del conocimiento y si lo es del conocimiento, también lo es de la cosa.

De modo que resulta obvio que «límite» se dice en todos los sentidos en que se dice «principio», y en más aún, ya que el principio es un tipo de límite, pero no todo límite es principio.