Raó teòrica

Els dos aspectes en què es divideix la raó pura, segons Kant. La raó pura teòrica abasta l'enteniment i la raó pura pròpiament dita; a l'ús de la raó que s'ajusta a l'ús de les categories en l'àmbit sensible, anomena Kant enteniment (i d'ell s'ocupa en l'«analítica transcendental»), mentre que anomena raó pura (Vernunft en sentit estricte) a l'ús de la raó més enllà de la limitació al sensible que imposen les categories (del que tracta en la «Dialèctica transcendental»), i el contingut de la qual són les idees de la raó.

La raó pràctica és la determinació de la conducta humana mitjançant conceptes. D'aquest doble aspecte de la raó procedeix també la doble divisió de la filosofia en teòrica i pràctica. A més dels usos teòric i pràctic de la raó, existeix també la facultat intermèdia entre l'enteniment i la raó, que Kant anomena facultat de jutjar (que estudia en la «Crítica del judici»).

Vegeu Crítica de la raó pura, Critica de la raó pràctica.