Diferència entre revisions de la pàgina «Raó suficient, principi de»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
m (bot: - finalitats al fet que s'orienta, + finalitats a què s'orienta,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:leibniz6.gif|thumb|Leibniz]] | [[File:leibniz6.gif|thumb|Leibniz]] | ||
| − | És la versió i correcció que [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] fa del [[principi de causalitat|principi de causalitat]]. Segons aquest principi, també anomenat «principi de l'elecció del millor» o «principi de l'harmonia», la causa d'un esdeveniment no és només la raó de la seva [[existència|existència]], sinó també de la seva [[essència|essència]]: que sigui d'una manera determinada i no d'un altre. Leibniz, per tant, assumeix el principi de'' causa est ràtio'': la [[causa|causa]] és també la raó de com ''és'' l'[[efecte|efecte]], no només la raó que ''existeixi'', seguint la idea tradicional que l'efecte ha d'assemblar-se a la causa ([[Recurs:Leibniz: el principi de raó suficient|veg. text]]). En això es manifesta el [[racionalisme|racionalisme]] de Leibniz: la naturalesa no és només un mecanisme que s'explica per causalitat mecànica, sinó que és possible donar ''raó'' de la naturalesa coneixent, pel principi de raó suficient, les finalitats | + | És la versió i correcció que [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] fa del [[principi de causalitat|principi de causalitat]]. Segons aquest principi, també anomenat «principi de l'elecció del millor» o «principi de l'harmonia», la causa d'un esdeveniment no és només la raó de la seva [[existència|existència]], sinó també de la seva [[essència|essència]]: que sigui d'una manera determinada i no d'un altre. Leibniz, per tant, assumeix el principi de'' causa est ràtio'': la [[causa|causa]] és també la raó de com ''és'' l'[[efecte|efecte]], no només la raó que ''existeixi'', seguint la idea tradicional que l'efecte ha d'assemblar-se a la causa ([[Recurs:Leibniz: el principi de raó suficient|veg. text]]). En això es manifesta el [[racionalisme|racionalisme]] de Leibniz: la naturalesa no és només un mecanisme que s'explica per causalitat mecànica, sinó que és possible donar ''raó'' de la naturalesa coneixent, pel principi de raó suficient, les finalitats a què s'orienta, que no són només teòrics sinó també morals. Aquest món no s'explica només tal qual és, sinó que l'explicació (científica) del món ha d'incloure que és tal qual és (físicament) perquè és el millor dels [[mons possibles|mons possibles]] (moralment). |
Revisió del 23:30, 30 gen 2018
És la versió i correcció que Leibniz fa del principi de causalitat. Segons aquest principi, també anomenat «principi de l'elecció del millor» o «principi de l'harmonia», la causa d'un esdeveniment no és només la raó de la seva existència, sinó també de la seva essència: que sigui d'una manera determinada i no d'un altre. Leibniz, per tant, assumeix el principi de causa est ràtio: la causa és també la raó de com és l'efecte, no només la raó que existeixi, seguint la idea tradicional que l'efecte ha d'assemblar-se a la causa (veg. text). En això es manifesta el racionalisme de Leibniz: la naturalesa no és només un mecanisme que s'explica per causalitat mecànica, sinó que és possible donar raó de la naturalesa coneixent, pel principi de raó suficient, les finalitats a què s'orienta, que no són només teòrics sinó també morals. Aquest món no s'explica només tal qual és, sinó que l'explicació (científica) del món ha d'incloure que és tal qual és (físicament) perquè és el millor dels mons possibles (moralment).