Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Psicologia funcionalista»

De Wikisofia

m (bot: - saber ''el paper que'' exerceixen + saber el paper que exerceixen)
m (bot: -apropar +acostar)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
La [[psicologia|psicologia]] funcional, sobre la base de la noció de [[funció|funció]] i influenciada pel [[funcionalisme|funcionalisme]] en  l'[[antropologia cultural|antropologia cultural]], interpreta els fenòmens i processos psicològics en la seva relació amb el tot i la interdependència amb altres fenòmens. Un fet psicològic s'explica per la seva finalitat i aquesta es contempla dins d'un procés d'adaptació de l'organisme al mitjà. El funcionalisme antic correspon a l'època en què els psicòlegs (per l'impacte de les idees de [[Autor:Darwin, Charles|Darwin]]) es van apropar a la [[biologia, filosofia de la|biologia]] i representa la introducció en psicologia de preguntes del tipus «per a què?» i de conceptes bàsics com el de procés d'adaptació del que la funció psicològica forma part. [[Autor:James,_William|W. James]] i [[Autor:Dewey, John|John Dewey]] són representants d'aquest funcionalisme.
+
La [[psicologia|psicologia]] funcional, sobre la base de la noció de [[funció|funció]] i influenciada pel [[funcionalisme|funcionalisme]] en  l'[[antropologia cultural|antropologia cultural]], interpreta els fenòmens i processos psicològics en la seva relació amb el tot i la interdependència amb altres fenòmens. Un fet psicològic s'explica per la seva finalitat i aquesta es contempla dins d'un procés d'adaptació de l'organisme al mitjà. El funcionalisme antic correspon a l'època en què els psicòlegs (per l'impacte de les idees de [[Autor:Darwin, Charles|Darwin]]) es van acostar a la [[biologia, filosofia de la|biologia]] i representa la introducció en psicologia de preguntes del tipus «per a què?» i de conceptes bàsics com el de procés d'adaptació del que la funció psicològica forma part. [[Autor:James,_William|W. James]] i [[Autor:Dewey, John|John Dewey]] són representants d'aquest funcionalisme.
  
 
El [[funcionalisme psicològic|funcionalisme psicològic]] contemporani (que no ha de confondre's amb la psicologia funcionalista) ha sorgit més aviat en relació (i en contraposició) amb el [[conductisme|conductisme]]: renúncia a l'estudi d'estats subjectius i planteja una teoria del comportament que es defineix en funció de fets fisiològics i models matemàtics i cibernètics. Es vincula essencialment amb les neurociencias, la filosofia de la [[ment|ment]], la [[intel·ligència artificial|intel·ligència artificial]] i les [[ciències cognitives|ciències cognitives]], i és defensat, entre altres filòsofs, per [[Autor:Smart, John Jamieson C.|Smart]], [[Autor:Armstrong, David M.|Armstrong]], [[Autor:Lewis, David|D.K. Lewis]], Paul i Patricia Churchland, Jerry Fodor, [[Autor:Davidson, Donald|D. Davidson]] , [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]] i uns altres. Putnam (''Psychological Predicates'', 1967) recorre a la noció d'autòmat probabilístic i de [[màquina de Turing|màquina de Turing]] per a explicar la seva manera d'entendre el terme funció, que identifica amb el d'organització funcional d'un sistema. Fodor (''Psychological Explanation'', 1969) destaca l'error de perspectiva del [[reduccionisme|reduccionisme]] materialista, que s'interessa més per saber de què estan fets el que considerem processos mentals, que per saber el paper que exerceixen tals processos mentals dins de l'organisme considerat com un tot. En les seves últimes obres Putnam, sense renunciar completament al funcionalisme, es decanta per a subratllar la importància del mitjà en els processos mentals: ''sociofuncionalisme''.
 
El [[funcionalisme psicològic|funcionalisme psicològic]] contemporani (que no ha de confondre's amb la psicologia funcionalista) ha sorgit més aviat en relació (i en contraposició) amb el [[conductisme|conductisme]]: renúncia a l'estudi d'estats subjectius i planteja una teoria del comportament que es defineix en funció de fets fisiològics i models matemàtics i cibernètics. Es vincula essencialment amb les neurociencias, la filosofia de la [[ment|ment]], la [[intel·ligència artificial|intel·ligència artificial]] i les [[ciències cognitives|ciències cognitives]], i és defensat, entre altres filòsofs, per [[Autor:Smart, John Jamieson C.|Smart]], [[Autor:Armstrong, David M.|Armstrong]], [[Autor:Lewis, David|D.K. Lewis]], Paul i Patricia Churchland, Jerry Fodor, [[Autor:Davidson, Donald|D. Davidson]] , [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]] i uns altres. Putnam (''Psychological Predicates'', 1967) recorre a la noció d'autòmat probabilístic i de [[màquina de Turing|màquina de Turing]] per a explicar la seva manera d'entendre el terme funció, que identifica amb el d'organització funcional d'un sistema. Fodor (''Psychological Explanation'', 1969) destaca l'error de perspectiva del [[reduccionisme|reduccionisme]] materialista, que s'interessa més per saber de què estan fets el que considerem processos mentals, que per saber el paper que exerceixen tals processos mentals dins de l'organisme considerat com un tot. En les seves últimes obres Putnam, sense renunciar completament al funcionalisme, es decanta per a subratllar la importància del mitjà en els processos mentals: ''sociofuncionalisme''.

Revisió de 11:15, 7 feb 2018

La psicologia funcional, sobre la base de la noció de funció i influenciada pel funcionalisme en l'antropologia cultural, interpreta els fenòmens i processos psicològics en la seva relació amb el tot i la interdependència amb altres fenòmens. Un fet psicològic s'explica per la seva finalitat i aquesta es contempla dins d'un procés d'adaptació de l'organisme al mitjà. El funcionalisme antic correspon a l'època en què els psicòlegs (per l'impacte de les idees de Darwin) es van acostar a la biologia i representa la introducció en psicologia de preguntes del tipus «per a què?» i de conceptes bàsics com el de procés d'adaptació del que la funció psicològica forma part. W. James i John Dewey són representants d'aquest funcionalisme.

El funcionalisme psicològic contemporani (que no ha de confondre's amb la psicologia funcionalista) ha sorgit més aviat en relació (i en contraposició) amb el conductisme: renúncia a l'estudi d'estats subjectius i planteja una teoria del comportament que es defineix en funció de fets fisiològics i models matemàtics i cibernètics. Es vincula essencialment amb les neurociencias, la filosofia de la ment, la intel·ligència artificial i les ciències cognitives, i és defensat, entre altres filòsofs, per Smart, Armstrong, D.K. Lewis, Paul i Patricia Churchland, Jerry Fodor, D. Davidson , Hilary Putnam i uns altres. Putnam (Psychological Predicates, 1967) recorre a la noció d'autòmat probabilístic i de màquina de Turing per a explicar la seva manera d'entendre el terme funció, que identifica amb el d'organització funcional d'un sistema. Fodor (Psychological Explanation, 1969) destaca l'error de perspectiva del reduccionisme materialista, que s'interessa més per saber de què estan fets el que considerem processos mentals, que per saber el paper que exerceixen tals processos mentals dins de l'organisme considerat com un tot. En les seves últimes obres Putnam, sense renunciar completament al funcionalisme, es decanta per a subratllar la importància del mitjà en els processos mentals: sociofuncionalisme.

Es distingeix així mateix de les teories materialistes de la ment, o teories de la identitat ment-cervell, quan un estat mental o un procés mental no s'identifica simplement amb un estat físic-cerebral, sinó que representa un estat funcional de l'organisme.