Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Premisses»

De Wikisofia

m (bot: - raons de la mateixa. + raons d'aquesta.)
 
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''praemissus'', enviat per davant i, com a participi referit a una afirmació, feta aquesta afirmació; traducció del grec [[Grec::πρότασις]], ''prótasis'': el que es posa davant)</small>
 
<small>(del llatí ''praemissus'', enviat per davant i, com a participi referit a una afirmació, feta aquesta afirmació; traducció del grec [[Grec::πρότασις]], ''prótasis'': el que es posa davant)</small>
  
Hipòtesi o supòsits inicials en els quals es recolza la [[conclusió|conclusió]]; raons d'aquesta. [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]] les anomenava ''sumptiones ''(de'' summe'', admetre com a principi).
+
Hipòtesi o supòsits inicials en els quals es recolza la [[conclusió|conclusió]]; raons d'aquesta. [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]] les anomenava ''sumptiones ''(de'' summe'', admetre com a principi). En filosofia [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] usa el terme [[pròtasi]] en la [[lògica]] per a referir-se a la proposició que actua com supòsit inicial en un [[sil·logisme]]. En tant que la πρότασις (''pròtasis'') significa el «situat prèviament», «col·locat davant», es tradueix per [[proposició]].  
  
 
En un [[sil·logisme|sil·logisme]] vàlid, les premisses [[implicació|impliquen]] a la [[conclusió|conclusió]]; això és: és impossible que les premisses siguin veritables i que la conclusió sigui falsa.
 
En un [[sil·logisme|sil·logisme]] vàlid, les premisses [[implicació|impliquen]] a la [[conclusió|conclusió]]; això és: és impossible que les premisses siguin veritables i que la conclusió sigui falsa.

Revisió de 15:08, 5 nov 2018

(del llatí praemissus, enviat per davant i, com a participi referit a una afirmació, feta aquesta afirmació; traducció del grec πρότασις, prótasis: el que es posa davant)

Hipòtesi o supòsits inicials en els quals es recolza la conclusió; raons d'aquesta. Ciceró les anomenava sumptiones (de summe, admetre com a principi). En filosofia Aristòtil usa el terme pròtasi en la lògica per a referir-se a la proposició que actua com supòsit inicial en un sil·logisme. En tant que la πρότασις (pròtasis) significa el «situat prèviament», «col·locat davant», es tradueix per proposició.

En un sil·logisme vàlid, les premisses impliquen a la conclusió; això és: és impossible que les premisses siguin veritables i que la conclusió sigui falsa.