Diferència entre revisions de la pàgina «Possible»
De Wikisofia
m (bot: - que és <!--sic-->pot dir-se + que é<!--sic-->s pot dir-se) |
m (bot: - ''d'esse ad + ''de esse ad) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''possibile'', de ''posse'', poder)</small> | <small>(del llatí ''possibile'', de ''posse'', poder)</small> | ||
| − | En general, allò que pot ser, atès que no suposa cap [[contradicció|contradicció]] en si mateix. Per tant, el possible no és, podria ser i s'oposa a [[necessari|necessari]] i a impossible. També del que é<!--sic-->s pot dir-se que és possible, segons el refrany [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] '' | + | En general, allò que pot ser, atès que no suposa cap [[contradicció|contradicció]] en si mateix. Per tant, el possible no és, podria ser i s'oposa a [[necessari|necessari]] i a impossible. També del que é<!--sic-->s pot dir-se que és possible, segons el refrany [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] ''de esse ad posse valet illatio'': es pot fer una [[inferència|inferència]] del que és al que pot ser. Així, si és veritat que «existeix algun savi humil», també serà veritat que «algun savi pot ser humil». |
[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] estudia la noció de [[possibilitat|possibilitat]] en connexió amb les d'[[acte i potencia|acte i potència]] ([[Recurs:Aristòtil: la potència (el possible i l'impossible)|veg. text]]), mentre que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] defineix el possible com el que pot arribar a ser experiència ([[Recurs:Cita de Kant 5|vegeu la citació]]). | [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] estudia la noció de [[possibilitat|possibilitat]] en connexió amb les d'[[acte i potencia|acte i potència]] ([[Recurs:Aristòtil: la potència (el possible i l'impossible)|veg. text]]), mentre que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] defineix el possible com el que pot arribar a ser experiència ([[Recurs:Cita de Kant 5|vegeu la citació]]). | ||
Revisió de 21:43, 17 oct 2017
(del llatí possibile, de posse, poder)
En general, allò que pot ser, atès que no suposa cap contradicció en si mateix. Per tant, el possible no és, podria ser i s'oposa a necessari i a impossible. També del que és pot dir-se que és possible, segons el refrany escolàstic de esse ad posse valet illatio: es pot fer una inferència del que és al que pot ser. Així, si és veritat que «existeix algun savi humil», també serà veritat que «algun savi pot ser humil».
Aristòtil estudia la noció de possibilitat en connexió amb les d'acte i potència (veg. text), mentre que Kant defineix el possible com el que pot arribar a ser experiència (vegeu la citació).