Diferència entre revisions de la pàgina «Paradoxa de la denotació»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Paradoxa que anomena l'atenció sobre el fet que han de ser molt clares les regles amb les quals es distingeix entre «ús» i «esmen...».) |
m (bot: - Beth|veure referència]]). + Beth|vegeu referència]]).) |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
___________________ | ___________________ | ||
| − | Aquesta inferència, encara que aparentment és del mateix tipus i part de premisses certes, condueix a una conclusió falsa ([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de Beth| | + | Aquesta inferència, encara que aparentment és del mateix tipus i part de premisses certes, condueix a una conclusió falsa ([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de Beth|vegeu referència]]). |
En la primera conclusió, l'expressió numèrica és una expressió ''usada'', mentre que en la segona conclusió l'expressió numèrica està simplement ''esmentada''. | En la primera conclusió, l'expressió numèrica és una expressió ''usada'', mentre que en la segona conclusió l'expressió numèrica està simplement ''esmentada''. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:56, 20 oct 2017
Paradoxa que anomena l'atenció sobre el fet que han de ser molt clares les regles amb les quals es distingeix entre «ús» i «esment».
Per exemple:
El següent tipus d'inferència:
s'aplica correntment i s'ajusta completament als patrons acceptats de rigor lògic.
Considerem, no obstant això, la inferència similar:
___________________
Aquesta inferència, encara que aparentment és del mateix tipus i part de premisses certes, condueix a una conclusió falsa (vegeu referència).
En la primera conclusió, l'expressió numèrica és una expressió usada, mentre que en la segona conclusió l'expressió numèrica està simplement esmentada.