Diferència entre revisions de la pàgina «Oblit del ser»
De Wikisofia
m (bot: - (veure «[[diferència + (veg. «[[diferència) |
m (bot: - amb el que tendeix a assimilar-ho a + amb la qual cosa tendeix a assimilar-lo a) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] estableix una radical diferenciació de ''status'' entre els ens i l'ésser d'aquests ens (veg. «[[diferència ontològica|diferència ontològica]]»). El sentit del ser funciona sovint d'una manera aproblemàtic en el tracte quotidià amb els ens, sent la seva problematització el que caracteritza a la filosofia, ja des del seu començament grec. Ara bé, arriba un moment en què la filosofia sembla considerar resoluble la qüestió del sentit de l'ésser, amb | + | [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] estableix una radical diferenciació de ''status'' entre els ens i l'ésser d'aquests ens (veg. «[[diferència ontològica|diferència ontològica]]»). El sentit del ser funciona sovint d'una manera aproblemàtic en el tracte quotidià amb els ens, sent la seva problematització el que caracteritza a la filosofia, ja des del seu començament grec. Ara bé, arriba un moment en què la filosofia sembla considerar resoluble la qüestió del sentit de l'ésser, amb la qual cosa tendeix a assimilar-lo a l'ens, perdent de vista el seu peculiar ''status''. Aquesta situació d{{'}}''oblit del ser'' la presenta Heidegger com a tret fonamental del pensament [[metafísica|metafísic]], raó per la qual la seva pròpia tasca, que concep com a consistent en la recuperació de la qüestió de l'ésser, es converteix així en un replantejament radical de la filosofia. (Col·laboració de Maite Saurí Navarro.) |
Revisió de 22:58, 30 gen 2018
Heidegger estableix una radical diferenciació de status entre els ens i l'ésser d'aquests ens (veg. «diferència ontològica»). El sentit del ser funciona sovint d'una manera aproblemàtic en el tracte quotidià amb els ens, sent la seva problematització el que caracteritza a la filosofia, ja des del seu començament grec. Ara bé, arriba un moment en què la filosofia sembla considerar resoluble la qüestió del sentit de l'ésser, amb la qual cosa tendeix a assimilar-lo a l'ens, perdent de vista el seu peculiar status. Aquesta situació d'oblit del ser la presenta Heidegger com a tret fonamental del pensament metafísic, raó per la qual la seva pròpia tasca, que concep com a consistent en la recuperació de la qüestió de l'ésser, es converteix així en un replantejament radical de la filosofia. (Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
Vegeu termes relacionats