Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Llenguatge, classes de»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Tipus de llenguatge que poden distingir-se des de diversos punts de vista. Si es considera el grau d'artificialitat i convencionalidad...».)
 
m (Text de reemplaçament - "convencionalidad" a "convencionalitat")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Tipus de [[llenguatge|llenguatge]] que poden distingir-se des de diversos punts de vista. Si es considera el grau d'artificialitat i convencionalidad que intervé en la construcció de [[símbol|símbols]] o [[signe|signes]] del llenguatge, aquest pot ser ''natural'' o ''artificial. ''El ''llenguatge natural'', també anomenat [[llenguatge ordinari|llenguatge ordinari]], és el que utilitza una comunitat lingüística amb la fi primària de la [[comunicació|comunicació]] i s'ha construït amb regles i convencions lingüístiques i socials durant el període de constitució històrica d'aquesta societat. L'individu, pel fet de néixer a ella, accepta normativament el llenguatge de la seva pròpia comunitat lingüística; l'influx que l'individu pot exercir sobre el llenguatge, passa únicament pel fet de parlar-ho, pel [[parla|parla]].
+
Tipus de [[llenguatge|llenguatge]] que poden distingir-se des de diversos punts de vista. Si es considera el grau d'artificialitat i convencionalitat que intervé en la construcció de [[símbol|símbols]] o [[signe|signes]] del llenguatge, aquest pot ser ''natural'' o ''artificial. ''El ''llenguatge natural'', també anomenat [[llenguatge ordinari|llenguatge ordinari]], és el que utilitza una comunitat lingüística amb la fi primària de la [[comunicació|comunicació]] i s'ha construït amb regles i convencions lingüístiques i socials durant el període de constitució històrica d'aquesta societat. L'individu, pel fet de néixer a ella, accepta normativament el llenguatge de la seva pròpia comunitat lingüística; l'influx que l'individu pot exercir sobre el llenguatge, passa únicament pel fet de parlar-ho, pel [[parla|parla]].
  
 
Són exemples de llenguatge natural el castellà, el català, el basc o el gallec, a Espanya, i qualsevol altre idioma que es parli en alguna part del món sencer. El llenguatge natural es considera un instrument summament adaptat a la comunicació de la vida ordinària, però [[ambigüitat|ambigu]] i [[vaguetat|vague]], des del punt de vista de la comunicació científica.
 
Són exemples de llenguatge natural el castellà, el català, el basc o el gallec, a Espanya, i qualsevol altre idioma que es parli en alguna part del món sencer. El llenguatge natural es considera un instrument summament adaptat a la comunicació de la vida ordinària, però [[ambigüitat|ambigu]] i [[vaguetat|vague]], des del punt de vista de la comunicació científica.
  
El ''llenguatge artificial'', en oposicióal natural, té com a finalitat evitar justament els inconvenients d'ambigüitat i vaguetat dels llenguatges naturals o ordinaris i, per això, presenta un grau d'artificialitat i convencionalidad molt major pel que es refereix a la construcció de símbols i al [[significat|significat]] que se'ls assigna. Símbols i significats no pertanyen a cap comunitat natural de parlants, sinó a grups de parlants relacionats per objectius científics o tècnics. El llenguatge artificialment construït es divideix en ''tècnic ''i ''formal.''
+
El ''llenguatge artificial'', en oposicióal natural, té com a finalitat evitar justament els inconvenients d'ambigüitat i vaguetat dels llenguatges naturals o ordinaris i, per això, presenta un grau d'artificialitat i convencionalitat molt major pel que es refereix a la construcció de símbols i al [[significat|significat]] que se'ls assigna. Símbols i significats no pertanyen a cap comunitat natural de parlants, sinó a grups de parlants relacionats per objectius científics o tècnics. El llenguatge artificialment construït es divideix en ''tècnic ''i ''formal.''
  
 
El ''llenguatge tècnic ''utilitza el llenguatge natural, però prèviament definit en gran part dels seus termes, de manera que les paraules adquireixen tècnicament un significat propi i adequat a les finalitats de la comunitat que les utilitza. Així, el llenguatge tècnic de la física, per exemple, defineix el sentit en què utilitza termes, també propis del llenguatge ordinari, com són força, massa, velocitat, espai, etc., i el llenguatge tècnic de la medicina, fosc per als profans, és summament útil per a la pràctica mèdica.
 
El ''llenguatge tècnic ''utilitza el llenguatge natural, però prèviament definit en gran part dels seus termes, de manera que les paraules adquireixen tècnicament un significat propi i adequat a les finalitats de la comunitat que les utilitza. Així, el llenguatge tècnic de la física, per exemple, defineix el sentit en què utilitza termes, també propis del llenguatge ordinari, com són força, massa, velocitat, espai, etc., i el llenguatge tècnic de la medicina, fosc per als profans, és summament útil per a la pràctica mèdica.

Revisió del 20:40, 1 març 2015

Tipus de llenguatge que poden distingir-se des de diversos punts de vista. Si es considera el grau d'artificialitat i convencionalitat que intervé en la construcció de símbols o signes del llenguatge, aquest pot ser natural o artificial. El llenguatge natural, també anomenat llenguatge ordinari, és el que utilitza una comunitat lingüística amb la fi primària de la comunicació i s'ha construït amb regles i convencions lingüístiques i socials durant el període de constitució històrica d'aquesta societat. L'individu, pel fet de néixer a ella, accepta normativament el llenguatge de la seva pròpia comunitat lingüística; l'influx que l'individu pot exercir sobre el llenguatge, passa únicament pel fet de parlar-ho, pel parla.

Són exemples de llenguatge natural el castellà, el català, el basc o el gallec, a Espanya, i qualsevol altre idioma que es parli en alguna part del món sencer. El llenguatge natural es considera un instrument summament adaptat a la comunicació de la vida ordinària, però ambigu i vague, des del punt de vista de la comunicació científica.

El llenguatge artificial, en oposicióal natural, té com a finalitat evitar justament els inconvenients d'ambigüitat i vaguetat dels llenguatges naturals o ordinaris i, per això, presenta un grau d'artificialitat i convencionalitat molt major pel que es refereix a la construcció de símbols i al significat que se'ls assigna. Símbols i significats no pertanyen a cap comunitat natural de parlants, sinó a grups de parlants relacionats per objectius científics o tècnics. El llenguatge artificialment construït es divideix en tècnic i formal.

El llenguatge tècnic utilitza el llenguatge natural, però prèviament definit en gran part dels seus termes, de manera que les paraules adquireixen tècnicament un significat propi i adequat a les finalitats de la comunitat que les utilitza. Així, el llenguatge tècnic de la física, per exemple, defineix el sentit en què utilitza termes, també propis del llenguatge ordinari, com són força, massa, velocitat, espai, etc., i el llenguatge tècnic de la medicina, fosc per als profans, és summament útil per a la pràctica mèdica.

El llenguatge formal, al seu torn, és una classe de llenguatge artificialen el que no només es construeixen artificial i convencionalment els símbols propis del llenguatge, sinó també les seves regles de construcció i les seves regles de transformació, convertint-se en la pràctica en un càlcul. Els llenguatges formals, si adopten a més una interpretació, es converteixen en llenguatges plenament formalitzats.

El llenguatge de la lògica formal és un llenguatge formal i formalitzat.

Veure formalisme.