Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Lingüística»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "adreces" a "direccions")
m (bot: - l'aparició de ''Estructures + l'aparició d'''Estructures)
 
Línia 2: Línia 2:
 
Estudi científic del [[llenguatge|llenguatge]]. En aquest sentit pot oposar-se a la gramàtica i a la filologia, que tenen una finalitat normativa i comparativa respectivament. La lingüística és una [[ciència|ciència]] teòrica i [[empíric|empírica]] alhora, és a dir, reuneix dades d'[[observació|observació]], els estudia en la seva relació i els explica segons una determinada [[teoria|teoria]]. La lingüística s'ocupa de l'estudi del llenguatge en tots els seus aspectes: el seu caràcter de signe, la seva funció comunicativa, la seva [[estructura|estructura]], les seves condicions socials, les seves condicions psicològiques, la seva evolució, la seva articulació geogràfica, les característiques pròpies de cada llengua i les seves similituds bàsiques amb altres llengües. D'aquí les nombroses disciplines que engloba: semiòtica, teoria de la [[comunicació|comunicació]], [[sociolingüística|sociolingüística]], psicolingüística, dialectologia, etc.
 
Estudi científic del [[llenguatge|llenguatge]]. En aquest sentit pot oposar-se a la gramàtica i a la filologia, que tenen una finalitat normativa i comparativa respectivament. La lingüística és una [[ciència|ciència]] teòrica i [[empíric|empírica]] alhora, és a dir, reuneix dades d'[[observació|observació]], els estudia en la seva relació i els explica segons una determinada [[teoria|teoria]]. La lingüística s'ocupa de l'estudi del llenguatge en tots els seus aspectes: el seu caràcter de signe, la seva funció comunicativa, la seva [[estructura|estructura]], les seves condicions socials, les seves condicions psicològiques, la seva evolució, la seva articulació geogràfica, les característiques pròpies de cada llengua i les seves similituds bàsiques amb altres llengües. D'aquí les nombroses disciplines que engloba: semiòtica, teoria de la [[comunicació|comunicació]], [[sociolingüística|sociolingüística]], psicolingüística, dialectologia, etc.
  
Per regla general s'accepta que la lingüística, com a estudi científic del llenguatge, té el seu punt de partida en l'obra de [[Autor:Saussure, Ferdinand de|F. de Saussure]]. La seva obra, ''Curs de lingüística general'' (publicada en 1913) senti les bases de la qual es denominarà lingüística estructural i que, més tard, adoptarà direccions molt diverses (glossemàtica, funcionalisme, distribucionalisme). A partir de l'aparició de ''Estructures sintàctiques ''de [[Autor:Chomsky, Noam|Noam Chomsky]] (1957), els estudis lingüístics sofreixen una autèntica revolució. Es parteix de la [[competència|competència]] del parlant i la llengua ja no és un sistema de signes, sinó un sistema de regles que faciliten el pas de l'estructura profunda a l'estructura superficial.
+
Per regla general s'accepta que la lingüística, com a estudi científic del llenguatge, té el seu punt de partida en l'obra de [[Autor:Saussure, Ferdinand de|F. de Saussure]]. La seva obra, ''Curs de lingüística general'' (publicada en 1913) senti les bases de la qual es denominarà lingüística estructural i que, més tard, adoptarà direccions molt diverses (glossemàtica, funcionalisme, distribucionalisme). A partir de l'aparició d'''Estructures sintàctiques ''de [[Autor:Chomsky, Noam|Noam Chomsky]] (1957), els estudis lingüístics sofreixen una autèntica revolució. Es parteix de la [[competència|competència]] del parlant i la llengua ja no és un sistema de signes, sinó un sistema de regles que faciliten el pas de l'estructura profunda a l'estructura superficial.
  
 
Els estudis lingüístics limitats a l'estructura de la llengua han estat criticats des del punt de vista de la [[filosofia de la ciència|teoria de la ciència]], de la teoria de la [[comunicació|comunicació]] i de la teoria d'ús del llenguatge. D'aquí l'increment experimentat pels estudis sobre els actes verbals, la retòrica i la [[referència|referència]]. La lingüística ha passat, en els últims decennis, de la gramàtica de la frase a la gramàtica de l'acte verbal, passant per la gramàtica del text.
 
Els estudis lingüístics limitats a l'estructura de la llengua han estat criticats des del punt de vista de la [[filosofia de la ciència|teoria de la ciència]], de la teoria de la [[comunicació|comunicació]] i de la teoria d'ús del llenguatge. D'aquí l'increment experimentat pels estudis sobre els actes verbals, la retòrica i la [[referència|referència]]. La lingüística ha passat, en els últims decennis, de la gramàtica de la frase a la gramàtica de l'acte verbal, passant per la gramàtica del text.

Revisió de 16:18, 16 set 2017

Estudi científic del llenguatge. En aquest sentit pot oposar-se a la gramàtica i a la filologia, que tenen una finalitat normativa i comparativa respectivament. La lingüística és una ciència teòrica i empírica alhora, és a dir, reuneix dades d'observació, els estudia en la seva relació i els explica segons una determinada teoria. La lingüística s'ocupa de l'estudi del llenguatge en tots els seus aspectes: el seu caràcter de signe, la seva funció comunicativa, la seva estructura, les seves condicions socials, les seves condicions psicològiques, la seva evolució, la seva articulació geogràfica, les característiques pròpies de cada llengua i les seves similituds bàsiques amb altres llengües. D'aquí les nombroses disciplines que engloba: semiòtica, teoria de la comunicació, sociolingüística, psicolingüística, dialectologia, etc.

Per regla general s'accepta que la lingüística, com a estudi científic del llenguatge, té el seu punt de partida en l'obra de F. de Saussure. La seva obra, Curs de lingüística general (publicada en 1913) senti les bases de la qual es denominarà lingüística estructural i que, més tard, adoptarà direccions molt diverses (glossemàtica, funcionalisme, distribucionalisme). A partir de l'aparició d'Estructures sintàctiques de Noam Chomsky (1957), els estudis lingüístics sofreixen una autèntica revolució. Es parteix de la competència del parlant i la llengua ja no és un sistema de signes, sinó un sistema de regles que faciliten el pas de l'estructura profunda a l'estructura superficial.

Els estudis lingüístics limitats a l'estructura de la llengua han estat criticats des del punt de vista de la teoria de la ciència, de la teoria de la comunicació i de la teoria d'ús del llenguatge. D'aquí l'increment experimentat pels estudis sobre els actes verbals, la retòrica i la referència. La lingüística ha passat, en els últims decennis, de la gramàtica de la frase a la gramàtica de l'acte verbal, passant per la gramàtica del text.