Kínesis

 (del grec κίνησις, kínesis, que significa moviment o canvi)

En el pensament hilozoísta dels milesis, en considerar tot l'existent com un ésser viu dotat de moviment, la κίνησις apareix com a part inherent a la matèria, i el terme adopta el doble sentit de moviment i de canvi. Parmènides, per part seva, negava la possibilitat de tota kínesis en l'ésser, ja que això conduiria al no ser, la qual cosa per l'eléata era un absurd.

Per a Plató, per a qui l'ésser mateix, el repòs i el canvi són els gèneres majors (Sofista, 254d), la font del moviment és pròpiament l'ànima (Sofista, 248i-249a). També per a Aristòtil l'ànima és font de moviment, però la primera font del canvi és el primer motor, que permet el continu esdevenir (veg. text). En la Física (III, 1, 201a 10-12), Aristòtil defineix la kínesis o moviment com l'actualitat del potencialen tant que tal, o l'entelèquia del que és en potència. (Hê toû dynámei óntos entelécheia hêi toioûton, veg. text).