Filosofia crítica
De Wikisofia
La revisió el 23:30, 30 gen 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - l'examen al fet que cal sotmetre a la + l'examen a què cal sotmetre la)
La filosofia de Kant quan, segons ell mateix, constitueix un examen, judici o crítica, no dels productes o dels mètodes del coneixement humà, sinó de les possibilitats de coneixement de la mateixa raó; en concret, de les capacitats de la raó humana per a conèixer alguna cosa a priori (veg. text).A l'estudi d'aquestes condicions o possibilitats de coneixement per part de la raó, anomena també Kant filosofia transcendental. Encara que tota la filosofia kantiana pugui anomenar-se «crítica» o bé pugui distingir-se com «criticisme», front, per exemple, a un dogmatisme o un escepticisme, en rigor «filosofia crítica» és la primera part, o la propedèutica, de la seva metafísica o filosofia sistemàtica, constituïda per l'examen a què cal sotmetre la raó humana per a conèixer el seu abast i els seus límits. Aquest aspecte fonamental de la filosofia, que inicia amb un autoexamen, o autocrítica, es correspon clarament amb l'ideal d'«atrevir-se a pensar per compte propi», amb el qual Kant resumeix l'esperit de la Il·lustració alemanya (veg. text).
Termes relacionats