Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Estructura»

De Wikisofia

m (bot: - defineixen suficientment entenent-les + defineixen prou bé entenent-les)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Una ordenació de ''elements'' segons una ''llei'' que determina les seves relacions, que sol denominar-se llei de composició. Les característiques fonamentals d'una estructura són, tal com les descriu [[Autor:Piaget, Jean|Piaget]], la ''totalitat'', les ''transformacions'' i l{{'}}''autoajust''. Com [[totalitat|totalitats]], les estructures són [[sistema|sistemes]] que no s'originen per simple acumulació d'elements, però que no es defineixen suficientment entenent-les confusament com a totalitats que representen una mica més que la mera addició dels seus components, raó per la qual han de definir-se exactament com a totalitats resultants de les relacions establertes per la seva llei de composició. Les transformacions defineixen també a les estructures perquè cal entendre-les, a causa de la llei que estableix relacions entre els seus elements, com un sistema l'activitat del qual és estructurar-se a si mateix (estructura estructurant). Són, finalment, una activitat autoreguladora, o sistemes d'autoajust, perquè tal activitat de transformació no s'orienta més que a produir nous elements de la mateixa estructura i només dins d'ella (estructura estructurada). Aquestes característiques no només s'apliquen amb plena propietat a les estructures ''biològiques'' (per exemple, els organismes, l'homeostasia), sinó que són també pròpies de les diverses classes d'estructures que poden distingir-se en els diferents camps de la ''matemàtica'' (per exemple, el grup; [[Bibliografia:Referència bibliogràfica de J. Piaget|veg. exemple]]), de la [[lògica|''lògica'']] (per exemple, certes estructures lògiques fonamentals; [[Bibliografia:Referència bibliogràfica de Jean Piaget|veg. exemple]]), de la [[Psicologia|''psicologia'']] (sobretot en la teoria de la [[Gestalt|''Gestalt'']], o de la forma), de la ''lingüística'' (la llengua com a «sistema», segons [[Autor:Saussure, Ferdinand de|Saussure]]), de  l'[[etnologia|''etnologia'']] (per exemple, les estructures elementals del parentiu, segons [[Autor:Lévi-Strauss, Claude|Lévi-Strauss]]).
+
Una ordenació d{{'}}''elements'' segons una ''llei'' que determina les seves relacions, que sol denominar-se llei de composició. Les característiques fonamentals d'una estructura són, tal com les descriu [[Autor:Piaget, Jean|Piaget]], la ''totalitat'', les ''transformacions'' i l{{'}}''autoajust''. Com [[totalitat|totalitats]], les estructures són [[sistema|sistemes]] que no s'originen per simple acumulació d'elements, però que no es defineixen prou bé entenent-les confusament com a totalitats que representen una mica més que la mera addició dels seus components, raó per la qual han de definir-se exactament com a totalitats resultants de les relacions establertes per la seva llei de composició. Les transformacions defineixen també a les estructures perquè cal entendre-les, a causa de la llei que estableix relacions entre els seus elements, com un sistema l'activitat del qual és estructurar-se a si mateix (estructura estructurant). Són, finalment, una activitat autoreguladora, o sistemes d'autoajust, perquè tal activitat de transformació no s'orienta més que a produir nous elements de la mateixa estructura i només dins d'ella (estructura estructurada). Aquestes característiques no només s'apliquen amb plena propietat a les estructures ''biològiques'' (per exemple, els organismes, l'homeostasia), sinó que són també pròpies de les diverses classes d'estructures que poden distingir-se en els diferents camps de la ''matemàtica'' (per exemple, el grup; [[Bibliografia:Referència bibliogràfica de J. Piaget|veg. exemple]]), de la [[lògica|''lògica'']] (per exemple, certes estructures lògiques fonamentals; [[Bibliografia:Referència bibliogràfica de Jean Piaget|veg. exemple]]), de la [[Psicologia|''psicologia'']] (sobretot en la teoria de la [[Gestalt|''Gestalt'']], o de la forma), de la ''lingüística'' (la llengua com a «sistema», segons [[Autor:Saussure, Ferdinand de|Saussure]]), de  l'[[etnologia|''etnologia'']] (per exemple, les estructures elementals del parentiu, segons [[Autor:Lévi-Strauss, Claude|Lévi-Strauss]]).
  
 
Vegeu [[estructuralisme|estructuralisme]].
 
Vegeu [[estructuralisme|estructuralisme]].

Revisió de 14:44, 13 oct 2017

Una ordenació d'elements segons una llei que determina les seves relacions, que sol denominar-se llei de composició. Les característiques fonamentals d'una estructura són, tal com les descriu Piaget, la totalitat, les transformacions i l'autoajust. Com totalitats, les estructures són sistemes que no s'originen per simple acumulació d'elements, però que no es defineixen prou bé entenent-les confusament com a totalitats que representen una mica més que la mera addició dels seus components, raó per la qual han de definir-se exactament com a totalitats resultants de les relacions establertes per la seva llei de composició. Les transformacions defineixen també a les estructures perquè cal entendre-les, a causa de la llei que estableix relacions entre els seus elements, com un sistema l'activitat del qual és estructurar-se a si mateix (estructura estructurant). Són, finalment, una activitat autoreguladora, o sistemes d'autoajust, perquè tal activitat de transformació no s'orienta més que a produir nous elements de la mateixa estructura i només dins d'ella (estructura estructurada). Aquestes característiques no només s'apliquen amb plena propietat a les estructures biològiques (per exemple, els organismes, l'homeostasia), sinó que són també pròpies de les diverses classes d'estructures que poden distingir-se en els diferents camps de la matemàtica (per exemple, el grup; veg. exemple), de la lògica (per exemple, certes estructures lògiques fonamentals; veg. exemple), de la psicologia (sobretot en la teoria de la Gestalt, o de la forma), de la lingüística (la llengua com a «sistema», segons Saussure), de l'etnologia (per exemple, les estructures elementals del parentiu, segons Lévi-Strauss).

Vegeu estructuralisme.