Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Esperits animals»

De Wikisofia

m (bot: - l' [[interaccionisme|in + l'[[interaccionisme|in)
m (bot: - II d. de C.) + II dC))
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Suposats fluids i corrents nerviosos amb què l'anatomia dels s. XVII i XVIII, segons la hipòtesi [[mecanicisme|mecanicista]], intentava explicar les relacions, o l'[[interaccionisme|interaccionisme]], entre la [[ment - cos, relació|ment i el cos]] ([[Recurs:Hume:_esperits_animals|veg. text 1]] , [[Recurs:Descartes: interacció entre ànima i cos|text 2]] i [[Recurs:Descartes: amor, emoció de l'ànima|text 3]] ), i als quals recorren també els filòsofs d'aquesta època. L'expressió prové de la doctrina sobre els [[Autor:Hipòcrates de Cos|humors]] o esperits ([[pneuma|''pneuma'']]) de [[Autor:Galè, Claudi|Claudi Galè]] (s. II d. de C.) i la seva escola mèdica, que els distingeix en naturals, vitals i animals. [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] atribueix a la [[La_glàndula_pineal_segons_Descartes|glandula pineal]] la regulació de la circulació dels esperits animals.
+
Suposats fluids i corrents nerviosos amb què l'anatomia dels s. XVII i XVIII, segons la hipòtesi [[mecanicisme|mecanicista]], intentava explicar les relacions, o l'[[interaccionisme|interaccionisme]], entre la [[ment - cos, relació|ment i el cos]] ([[Recurs:Hume:_esperits_animals|veg. text 1]] , [[Recurs:Descartes: interacció entre ànima i cos|text 2]] i [[Recurs:Descartes: amor, emoció de l'ànima|text 3]] ), i als quals recorren també els filòsofs d'aquesta època. L'expressió prové de la doctrina sobre els [[Autor:Hipòcrates de Cos|humors]] o esperits ([[pneuma|''pneuma'']]) de [[Autor:Galè, Claudi|Claudi Galè]] (s. II dC) i la seva escola mèdica, que els distingeix en naturals, vitals i animals. [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] atribueix a la [[La_glàndula_pineal_segons_Descartes|glandula pineal]] la regulació de la circulació dels esperits animals.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 16:59, 15 oct 2017

Suposats fluids i corrents nerviosos amb què l'anatomia dels s. XVII i XVIII, segons la hipòtesi mecanicista, intentava explicar les relacions, o l'interaccionisme, entre la ment i el cos (veg. text 1 , text 2 i text 3 ), i als quals recorren també els filòsofs d'aquesta època. L'expressió prové de la doctrina sobre els humors o esperits (pneuma) de Claudi Galè (s. II dC) i la seva escola mèdica, que els distingeix en naturals, vitals i animals. Descartes atribueix a la glandula pineal la regulació de la circulació dels esperits animals.