Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciats protocol·laris»
De Wikisofia
(hores minuts) |
m (bot: -per designar +per a designar) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::πρωτόκολλον]], de [[Grec::πρώτος]], ''protos'', primer, i [[Grec::κολλο]], ''kollo'', pegar: en terminologia legal, primer document pegat juntament amb uns altres, que identificava el contingut o tema dels altres)</small> | <small>(del grec [[Grec::πρωτόκολλον]], de [[Grec::πρώτος]], ''protos'', primer, i [[Grec::κολλο]], ''kollo'', pegar: en terminologia legal, primer document pegat juntament amb uns altres, que identificava el contingut o tema dels altres)</small> | ||
| − | Concepte ideat per [[Autor:Carnap, Rudolf|R. Carnap]], equivalent al d'[[enunciat observacional|enunciat observacional]],i al de proposició atòmica''', '''per designar, seguint la imatge que suscitava l'origen del nom, a aquell enunciat amb el qual es descriu una observació bàsica sobre la qual es funda una hipòtesi. Per exemple: «aquí, ara, blau». Havien de ser els fonaments de l'experiència [[intersubjectivitat|intersubjectiva]]. [[Autor:Neurath, Otto|Neurath]] els descriu com a registres d'una observació feta en laboratori ('''Exemple''': Protocol d'Otto a les 3 h 17 m: [El pensament verbal d'Otto a les 3 h 16 m era: (A les 3 h 15 m hi havia una taula a l'habitació, percebuda per Otto)]). | + | Concepte ideat per [[Autor:Carnap, Rudolf|R. Carnap]], equivalent al d'[[enunciat observacional|enunciat observacional]],i al de proposició atòmica''', '''per a designar, seguint la imatge que suscitava l'origen del nom, a aquell enunciat amb el qual es descriu una observació bàsica sobre la qual es funda una hipòtesi. Per exemple: «aquí, ara, blau». Havien de ser els fonaments de l'experiència [[intersubjectivitat|intersubjectiva]]. [[Autor:Neurath, Otto|Neurath]] els descriu com a registres d'una observació feta en laboratori ('''Exemple''': Protocol d'Otto a les 3 h 17 m: [El pensament verbal d'Otto a les 3 h 16 m era: (A les 3 h 15 m hi havia una taula a l'habitació, percebuda per Otto)]). |
Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència. | Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència. | ||
Revisió del 13:57, 16 set 2017
(del grec πρωτόκολλον, de πρώτος, protos, primer, i κολλο, kollo, pegar: en terminologia legal, primer document pegat juntament amb uns altres, que identificava el contingut o tema dels altres)
Concepte ideat per R. Carnap, equivalent al d'enunciat observacional,i al de proposició atòmica, per a designar, seguint la imatge que suscitava l'origen del nom, a aquell enunciat amb el qual es descriu una observació bàsica sobre la qual es funda una hipòtesi. Per exemple: «aquí, ara, blau». Havien de ser els fonaments de l'experiència intersubjectiva. Neurath els descriu com a registres d'una observació feta en laboratori (Exemple: Protocol d'Otto a les 3 h 17 m: [El pensament verbal d'Otto a les 3 h 16 m era: (A les 3 h 15 m hi havia una taula a l'habitació, percebuda per Otto)]).
Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». Popper els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència.
Veure enunciats bàsics.