Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Diànoia»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "intelecti" a "intel·lecti")
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])")
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec διάνοια, ''diànoia, ''compost per la preposició ''diá'', que indica separació i ''nóos'', o'' nous'': raó, enteniment, i designa el coneixement discursiu o razonador de l'home que deriva conclusions necessàries a partir de premisses)</small>
 
<small>(del grec διάνοια, ''diànoia, ''compost per la preposició ''diá'', que indica separació i ''nóos'', o'' nous'': raó, enteniment, i designa el coneixement discursiu o razonador de l'home que deriva conclusions necessàries a partir de premisses)</small>
 
   
 
   
En tant que designa la raó discursiva, aquest terme manté una certa oposició a la noció de [[Grec::νοῦς]] (''[[nous]]''), que és la facultat superior que permet la [[intuïció|intuïció]] dels primers principis. En aquest sentit aquest terme ja va ser utilitzat per [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]]. També [[Autor:Plató|Plató]] considera (en [[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|la metàfora de la línia]]) que mentre la ''diànoia'' té per objecte els ens matemàtics, la ''noesis'' té com a objecte d'estudi les idees ([[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|veure text]]). Ambdues (la ''diànoia'' i la ''noesis'') formen el veritable coneixement o ''epistéme'' i es distingeixen de la ''pístis'' (fe) i l'''eikasia'' (suposició), que formen la [[doxa|''doxa'']]. En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], s'oposa a la ''aísthesis'' (sensació), i designa el coneixement discursiu basat en causes i principis, que és l'autèntic coneixement ([[Recurs:Aristòtil: la ciència.|veure text]] ) i el fonament del saber veritable ([[Recurs:Aristòtil: els graus del saber.|veure text]]). Al seu torn, i sobre la base de la distinció entre les diferents parts de l'[[ànima|ànima]], Aristòtil repeteix aquesta oposició entre ''diànoia'' i ''aísthesis'', atribueix les virtuts dianoètiques a la part intel·lectiva de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
+
En tant que designa la raó discursiva, aquest terme manté una certa oposició a la noció de [[Grec::νοῦς]] (''[[nous]]''), que és la facultat superior que permet la [[intuïció|intuïció]] dels primers principis. En aquest sentit aquest terme ja va ser utilitzat per [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]]. També [[Autor:Plató|Plató]] considera (en [[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|la metàfora de la línia]]) que mentre la ''diànoia'' té per objecte els ens matemàtics, la ''noesis'' té com a objecte d'estudi les idees ([[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|veure text]]). Ambdues (la ''diànoia'' i la ''noesis'') formen el veritable coneixement o ''epistéme'' i es distingeixen de la ''pístis'' (fe) i l'''eikasia'' (suposició), que formen la [[doxa|''doxa'']]. En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], s'oposa a la ''aísthesis'' (sensació), i designa el coneixement discursiu basat en causes i principis, que és l'autèntic coneixement ([[Recurs:Aristòtil: la ciència.|veure text]]) i el fonament del saber veritable ([[Recurs:Aristòtil: els graus del saber.|veure text]]). Al seu torn, i sobre la base de la distinció entre les diferents parts de l'[[ànima|ànima]], Aristòtil repeteix aquesta oposició entre ''diànoia'' i ''aísthesis'', atribueix les virtuts dianoètiques a la part intel·lectiva de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
  
 
Veure [[dianoètic|dianoètic]].
 
Veure [[dianoètic|dianoètic]].

Revisió del 15:20, 1 juny 2017

(del grec διάνοια, diànoia, compost per la preposició diá, que indica separació i nóos, o nous: raó, enteniment, i designa el coneixement discursiu o razonador de l'home que deriva conclusions necessàries a partir de premisses)

En tant que designa la raó discursiva, aquest terme manté una certa oposició a la noció de νοῦς (nous), que és la facultat superior que permet la intuïció dels primers principis. En aquest sentit aquest terme ja va ser utilitzat per Demòcrit. També Plató considera (en la metàfora de la línia) que mentre la diànoia té per objecte els ens matemàtics, la noesis té com a objecte d'estudi les idees (veure text). Ambdues (la diànoia i la noesis) formen el veritable coneixement o epistéme i es distingeixen de la pístis (fe) i l'eikasia (suposició), que formen la doxa. En Aristòtil, s'oposa a la aísthesis (sensació), i designa el coneixement discursiu basat en causes i principis, que és l'autèntic coneixement (veure text) i el fonament del saber veritable (veure text). Al seu torn, i sobre la base de la distinció entre les diferents parts de l'ànima, Aristòtil repeteix aquesta oposició entre diànoia i aísthesis, atribueix les virtuts dianoètiques a la part intel·lectiva de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.

Veure dianoètic.