Civilització

(del llatí civilitas, que és l'acció del ciutadà o civis)

En general, i d'una manera no precisa, s'usa el terme civilització per a designar el conjunt d'institucions i organitzacions que intervenen racionalment per a resoldre els problemes derivats de la convivència social. Des d'aquesta perspectiva, la civilització s'identifica més amb les conquestes materials i l'organització social, mentre que el terme cultura, en aquest context, es refereix a les obstinacions que depassen aquest àmbit i, més que limitar-se a la solució dels conflictes derivats de la sociabilitat, tendeixen a intensificar l'existència. En aquest sentit, la cultura s'expressa en l'art, la ciència, la religió, la filosofia o la literatura, i es manifesta també en les institucions orientades a tals finalitats: escoles, cinemes, teatres, biblioteques, etc., mentre que el terme civilització designa un grup ampli de cultures determinat, sobretot, per una consideració de tipus històric i geogràfic (civilització romana, civilització xinesa, civilitzacions precolombinas, etc.). L'oposat a la civilització és la «barbàrie». L'estudi dels orígens de la civilització apareix en el s. XVIII, especialment a partir de les primeres formulacions de la filosofia de la història de Vico, i amb la identificació de la civilització amb un procés de millorament i progrés de la societat (ideal il·lustrat del progrés) a partir de la situació feudal, i es va prosseguir especialment en l'àmbit de l'antropologia cultural.

Un dels problemes teòrics que van sorgir en l'estudi de les civilitzacions va ser la seva relació amb la noció de cultura. Donada la possible ambigüitat d'aquests termes, aviat van sorgir tesis oposades. Així, mentre per a alguns aquestes nocions són sinònimes (com en el cas de Edward Burnett Tylor), per a uns altres, com Max Weber, són conceptes oposats. Segons aquest autor la civilització és un procés més restringit, basat en la ciència, la tecnologia i les institucions socials, que forma part del procés més ampli de la cultura, entesa més aviat com el marc espiritual de la civilització. També Oswald Spengler oposa cultura a civilització, i considera la cultura com «la consciència personal de tota una nació» mentre que entén la civilització com el perfeccionament i, al seu torn, l'ocàs d'una cultura. En aquest sentit, per Spengler, que defensa una concepció organicista de les civilitzacions (totes neixen, creixen i moren, com un organisme viu), una civilització és el fi, l'esgotament i la destinació inevitable d'una cultura de manera que, per a ell, el terme civilització inclou un judici de valor que indueix a pensar en el contingut d'aquest terme com alguna cosa caduc, incapaç ja de ser creador; com un model esgotat que es manifesta solament en obres intranscendents. També el sociòleg P.A. Sorokin feia una distinció semblant entre veritable cultura i mera civilització.

Bibliografia. Veure la bibliografia de:

antropologia

etologia

mem