Accions

Autor

John Broadus Watson

De Wikisofia

La revisió el 23:30, 16 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "[[consciencia" a "[[consciència")
Watson1.gif

Avís: El títol a mostrar «John Broadus Watson» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Watson, John Broadus».

Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology», psicologia de la conducta, o conductisme. Va estudiar filosofia a Chicago, atret per la fama de John Dewey,de 1900 a 1903, però gradualment abandona tot interès per la filosofia i es dedica a la psicologia. Després dels estudis, roman cincos anys a Chicago, com a professor de filosofia experimental, posant en pràctica les idees de Wundt. Simultàniament, experimenta en psicologia animal, convençut que aquest era el mitjà que disposava la psicologia per arribar a ser veritablement científica. De 1908 a 1920, nomenat professor de la universitat John Hopkins de Baltimore, realitza les seves principals investigacions de psicologia comparada, escriu les seves obres més importants i difon les idees conductistes. En 1913 publica el seu «Programa conductista», en un article en la «Psychological Review»: en psicologia no hi ha consciència ni ment ni introspecció; només hi ha estudi i observació de la conducta. En 1919 publica Psicologia des de la postura d'un conductista, on ataca durament l'enfocament donat per Wundt a la psicologia, i en 1925 publica la seva obra més coneguda, El conductisme, en la qual destaca el paper del ambient per sobre del de l'herència i les conseqüències de la intervenció humana sobre l'ambient. Els mètodes adequats que estableix per a la psicologia de la conducta són: l'observació, l'estudi dels reflexos condicionats, els tests i els informes verbals.

En 1920, el divorci de la seva primera dona va suposar un escàndol de tal dimensió que Watson va haver de retirar-se de la vida acadèmica i dedicar-se a la psicologia aplicada i a la publicitat; en 1921 li contracta la companyia de J.W. Thompson, de Nova York, i en 1936, la de William Esty. Va viure ja definitivament apartat de tota activitat teòrica, segons alguns; uns altres sostenen que tal activitat no va cessar, dedicant-se encara a revisar les seves obres, especialment, El conductisme, en 1930.