Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Watson, John Broadus»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=John Broadus |Cognom=Watson }} Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology»...».)
 
m (bot: - paper del ''ambient + paper de l{{'}}''ambient)
 
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Watson
 
|Cognom=Watson
 
}}
 
}}
Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology», ''psicologia de la conducta'', o [[conductisme|conductisme]]. Va estudiar filosofia a Chicago, atret per la fama de [[Autor:Dewey, John|John Dewey]],de 1900 a 1903, però gradualment abandona tot interès per la filosofia i es dedica a la [[psicologia|psicologia]]. Després dels estudis, roman cincos anys a Chicago, com a professor de filosofia experimental, posant en pràctica les idees de [[Autor:Wundt, Wilhelm Max|Wundt]]. Simultàniament, experimenta en psicologia animal, convençut que aquest era el mitjà que disposava la psicologia per arribar a ser veritablement científica. De 1908 a 1920, nomenat professor de la universitat John Hopkins de Baltimore, realitza les seves principals investigacions de psicologia comparada, escriu les seves obres més importants i difon les idees conductistes. En 1913 publica el seu «Programa conductista», en un article en la «Psychological Review»: en psicologia no hi ha [[consciencia|consciència]] ni [[ment|ment]] ni [[introspecció|introspecció]]; només hi ha estudi i [[observació|''observació'']] de la conducta. En 1919 publica ''Psicologia des de la postura d'un conductista'', on ataca durament l'enfocament donat per Wundt a la psicologia, i en 1925 publica la seva obra més coneguda, ''El conductisme'', en la qual destaca el paper del ''ambient ''per sobre del de l'herència i les conseqüències de la intervenció humana sobre l'ambient. Els mètodes adequats que estableix per a la psicologia de la conducta són: l'observació, l'estudi dels [[reflex condicionat|reflexos condicionats]], els tests i els informes verbals.
+
Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology», ''psicologia de la conducta'', o [[conductisme|conductisme]]. Va estudiar filosofia a Chicago, atret per la fama de [[Autor:Dewey, John|John Dewey]],de 1900 a 1903, però gradualment abandona tot interès per la filosofia i es dedica a la [[psicologia|psicologia]]. Després dels estudis, roman cincos anys a Chicago, com a professor de filosofia experimental, posant en pràctica les idees de [[Autor:Wundt, Wilhelm Max|Wundt]]. Simultàniament, experimenta en psicologia animal, convençut que aquest era el mitjà que disposava la psicologia per a arribar a ser veritablement científica. De 1908 a 1920, nomenat professor de la universitat John Hopkins de Baltimore, realitza les seves principals investigacions de psicologia comparada, escriu les seves obres més importants i difon les idees conductistes. En 1913 publica el seu «Programa conductista», en un article en la «Psychological Review»: en psicologia no hi ha [[consciència|consciència]] ni [[ment|ment]] ni [[introspecció|introspecció]]; només hi ha estudi i [[observació|''observació'']] de la conducta. En 1919 publica ''Psicologia des de la postura d'un conductista'', on ataca durament l'enfocament donat per Wundt a la psicologia, i en 1925 publica la seva obra més coneguda, ''El conductisme'', en la qual destaca el paper de l{{'}}''ambient ''per sobre del de l'herència i les conseqüències de la intervenció humana sobre l'ambient. Els mètodes adequats que estableix per a la psicologia de la conducta són: l'observació, l'estudi dels [[reflex condicionat|reflexos condicionats]], els tests i els informes verbals.
  
 
En 1920, el divorci de la seva primera dona va suposar un escàndol de tal dimensió que Watson va haver de retirar-se de la vida acadèmica i dedicar-se a la psicologia aplicada i a la publicitat; en 1921 li contracta la companyia de J.W. Thompson, de Nova York, i en 1936, la de William Esty. Va viure ja definitivament apartat de tota activitat teòrica, segons alguns; uns altres sostenen que tal activitat no va cessar, dedicant-se encara a revisar les seves obres, especialment, ''El conductisme'', en 1930.
 
En 1920, el divorci de la seva primera dona va suposar un escàndol de tal dimensió que Watson va haver de retirar-se de la vida acadèmica i dedicar-se a la psicologia aplicada i a la publicitat; en 1921 li contracta la companyia de J.W. Thompson, de Nova York, i en 1936, la de William Esty. Va viure ja definitivament apartat de tota activitat teòrica, segons alguns; uns altres sostenen que tal activitat no va cessar, dedicant-se encara a revisar les seves obres, especialment, ''El conductisme'', en 1930.

Revisió de 00:07, 6 feb 2018

Watson1.gif

Avís: El títol a mostrar «John Broadus Watson» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Watson, John Broadus».

Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology», psicologia de la conducta, o conductisme. Va estudiar filosofia a Chicago, atret per la fama de John Dewey,de 1900 a 1903, però gradualment abandona tot interès per la filosofia i es dedica a la psicologia. Després dels estudis, roman cincos anys a Chicago, com a professor de filosofia experimental, posant en pràctica les idees de Wundt. Simultàniament, experimenta en psicologia animal, convençut que aquest era el mitjà que disposava la psicologia per a arribar a ser veritablement científica. De 1908 a 1920, nomenat professor de la universitat John Hopkins de Baltimore, realitza les seves principals investigacions de psicologia comparada, escriu les seves obres més importants i difon les idees conductistes. En 1913 publica el seu «Programa conductista», en un article en la «Psychological Review»: en psicologia no hi ha consciència ni ment ni introspecció; només hi ha estudi i observació de la conducta. En 1919 publica Psicologia des de la postura d'un conductista, on ataca durament l'enfocament donat per Wundt a la psicologia, i en 1925 publica la seva obra més coneguda, El conductisme, en la qual destaca el paper de l'ambient per sobre del de l'herència i les conseqüències de la intervenció humana sobre l'ambient. Els mètodes adequats que estableix per a la psicologia de la conducta són: l'observació, l'estudi dels reflexos condicionats, els tests i els informes verbals.

En 1920, el divorci de la seva primera dona va suposar un escàndol de tal dimensió que Watson va haver de retirar-se de la vida acadèmica i dedicar-se a la psicologia aplicada i a la publicitat; en 1921 li contracta la companyia de J.W. Thompson, de Nova York, i en 1936, la de William Esty. Va viure ja definitivament apartat de tota activitat teòrica, segons alguns; uns altres sostenen que tal activitat no va cessar, dedicant-se encara a revisar les seves obres, especialment, El conductisme, en 1930.