Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Tugendhat, Ernst»

De Wikisofia

m (bot: - l'ens quan ens). + l'ens en tant que ens).)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Tugendhat
 
|Cognom=Tugendhat
 
}}
 
}}
Filòsof contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930). Va iniciar els seus estudis de filosofia als Estats Units, però els va prosseguir a Friburg, on va ser alumne de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], i es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra en Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile.
+
Filòsof alemany contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930). Va iniciar els seus estudis de filosofia als Estats Units, però els va prosseguir a Friburg, on va ser alumne de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], i es va doctorar amb una tesi sobre [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra a Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile.
  
 
Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la [[veritat|veritat]] i de l'existència del [[Dasein|''Dasein'']]'','' i ha subratllat la irreductibilitat de la [[consciència|consciència]] a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertoria i descriptiva dels enunciats. Tugendhat es basa en la [[filosofia analítica|filosofia analítica]] anglosaxona (especialment en [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]]) per a elaborar una [[semàntica|semàntica]] filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens en tant que ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del [[sentit|sentit]]. Per a superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]] i en la seva concepció de l'[[enunciat|enunciat]]. També s'ha ocupat de la fonamentació de  l'[[ètica|ètica]], que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.
 
Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la [[veritat|veritat]] i de l'existència del [[Dasein|''Dasein'']]'','' i ha subratllat la irreductibilitat de la [[consciència|consciència]] a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertoria i descriptiva dels enunciats. Tugendhat es basa en la [[filosofia analítica|filosofia analítica]] anglosaxona (especialment en [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]]) per a elaborar una [[semàntica|semàntica]] filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens en tant que ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del [[sentit|sentit]]. Per a superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]] i en la seva concepció de l'[[enunciat|enunciat]]. També s'ha ocupat de la fonamentació de  l'[[ètica|ètica]], que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.

Revisió del 16:18, 25 maig 2018

Tugendhat.jpg

Avís: El títol a mostrar «Ernst Tugendhat» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Tugendhat, Ernst».

Filòsof alemany contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930). Va iniciar els seus estudis de filosofia als Estats Units, però els va prosseguir a Friburg, on va ser alumne de Heidegger, i es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra a Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile.

Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la veritat i de l'existència del Dasein, i ha subratllat la irreductibilitat de la consciència a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertoria i descriptiva dels enunciats. Tugendhat es basa en la filosofia analítica anglosaxona (especialment en Wittgenstein) per a elaborar una semàntica filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que Aristòtil va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens en tant que ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del sentit. Per a superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de Frege i en la seva concepció de l'enunciat. També s'ha ocupat de la fonamentació de l'ètica, que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.