Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Suárez, Francisco»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "lliberteu" a "llibertat")
m (Text de reemplaçament - "presciencia" a "presciència")
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Suárez
 
|Cognom=Suárez
 
}}
 
}}
Filòsof i teòleg espanyol, nascut a Granada, d'una família de vuit germans, sis dels quals van ingressar en religió. És considerat el filòsof escolàstic de major rellevància del s. XVI. Va ingressar jove en la Compañia de Jesús (pares jesuïtes) i va ensenyar a Segòvia, Valladolid, Roma, Alcalá i Coïmbra. Les seves obres i el seu ensenyament intenten renovar l' [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]], en l'època de la Contrareforma a Espanya. D'orientació bàsicament tomista, rebutja en molts punts les tesis tradicionals del [[tomisme|tomisme]], buscant de vegades una via de conciliació entre aquest corrent escolàstic i l'[[escotisme|escotisme]], o sostenint tesis independents. Una de les seves teories discutides és l'anomenat ''congruisme'', també anomenat «ciència mitjana», amb el qual intenta compondre l'aparent contradicció entre la [[llibertat|llibertat]] humana i la [[presciencia|presciencia]] i [[omnisciència|omnipotencia]] divines (postura semblant al [[molinisme|molinisme]]), i que oposa a l'explicació que d'aquesta qüestió ofereix [[Autor:Aquino, Tomàs de (sant)|Tomàs d'Aquino]].
+
Filòsof i teòleg espanyol, nascut a Granada, d'una família de vuit germans, sis dels quals van ingressar en religió. És considerat el filòsof escolàstic de major rellevància del s. XVI. Va ingressar jove en la Compañia de Jesús (pares jesuïtes) i va ensenyar a Segòvia, Valladolid, Roma, Alcalá i Coïmbra. Les seves obres i el seu ensenyament intenten renovar l' [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]], en l'època de la Contrareforma a Espanya. D'orientació bàsicament tomista, rebutja en molts punts les tesis tradicionals del [[tomisme|tomisme]], buscant de vegades una via de conciliació entre aquest corrent escolàstic i l'[[escotisme|escotisme]], o sostenint tesis independents. Una de les seves teories discutides és l'anomenat ''congruisme'', també anomenat «ciència mitjana», amb el qual intenta compondre l'aparent contradicció entre la [[llibertat|llibertat]] humana i la [[presciència|presciència]] i [[omnisciència|omnipotencia]] divines (postura semblant al [[molinisme|molinisme]]), i que oposa a l'explicació que d'aquesta qüestió ofereix [[Autor:Aquino, Tomàs de (sant)|Tomàs d'Aquino]].
  
 
La seva obra de major importància és ''Disputationes metaphysicae ''[Disputaciones metafísiques] (1597). En ''De legibus ac legislatore ''[De les lleis i el legislador] (1612) tracta del [[dret natural|dret natural]] i el dret ''de gents'', posteriorment anomenat [[dret internacional|dret internacional]].
 
La seva obra de major importància és ''Disputationes metaphysicae ''[Disputaciones metafísiques] (1597). En ''De legibus ac legislatore ''[De les lleis i el legislador] (1612) tracta del [[dret natural|dret natural]] i el dret ''de gents'', posteriorment anomenat [[dret internacional|dret internacional]].

Revisió del 23:30, 7 març 2015

FranciscoSuarez.jpg

Avís: El títol a mostrar «Francisco Suárez» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Suárez, Francisco».

Filòsof i teòleg espanyol, nascut a Granada, d'una família de vuit germans, sis dels quals van ingressar en religió. És considerat el filòsof escolàstic de major rellevància del s. XVI. Va ingressar jove en la Compañia de Jesús (pares jesuïtes) i va ensenyar a Segòvia, Valladolid, Roma, Alcalá i Coïmbra. Les seves obres i el seu ensenyament intenten renovar l' filosofia escolàstica, en l'època de la Contrareforma a Espanya. D'orientació bàsicament tomista, rebutja en molts punts les tesis tradicionals del tomisme, buscant de vegades una via de conciliació entre aquest corrent escolàstic i l'escotisme, o sostenint tesis independents. Una de les seves teories discutides és l'anomenat congruisme, també anomenat «ciència mitjana», amb el qual intenta compondre l'aparent contradicció entre la llibertat humana i la presciència i omnipotencia divines (postura semblant al molinisme), i que oposa a l'explicació que d'aquesta qüestió ofereix Tomàs d'Aquino.

La seva obra de major importància és Disputationes metaphysicae [Disputaciones metafísiques] (1597). En De legibus ac legislatore [De les lleis i el legislador] (1612) tracta del dret natural i el dret de gents, posteriorment anomenat dret internacional.