Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Rawls, John»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=John |Cognom=Rawls }} Filòsof nord-americà, nascut a Baltimore, Maryland en 1921. Va estudiar a la universitat de Princeton, New Jers...».)
 
m (Text de reemplaçament - "lliberteu" a "llibertat")
Línia 12: Línia 12:
 
# el principi de ''diferència ''([[Recurs:Rawls, John: els principis de la justícia|veure text]]).  
 
# el principi de ''diferència ''([[Recurs:Rawls, John: els principis de la justícia|veure text]]).  
  
El primer principi assegura el màxim de [[lliberteu|llibertat]] de cadascun, compatible amb el màxim de llibertat de tots. El segon, justifica la desigualtat quan resulti profitosa per a tots.
+
El primer principi assegura el màxim de [[llibertat|llibertat]] de cadascun, compatible amb el màxim de llibertat de tots. El segon, justifica la desigualtat quan resulti profitosa per a tots.
  
 
A l'assumpció d'aquests principis, i de les seves conseqüències, anomena Rawls «justícia equitativa» o justícia entesa com a«equitat» (''fairness'') o «imparcialitat».
 
A l'assumpció d'aquests principis, i de les seves conseqüències, anomena Rawls «justícia equitativa» o justícia entesa com a«equitat» (''fairness'') o «imparcialitat».

Revisió del 23:10, 4 març 2015

Rawls.jpg

Avís: El títol a mostrar «John Rawls» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Rawls, John».

Filòsof nord-americà, nascut a Baltimore, Maryland en 1921. Va estudiar a la universitat de Princeton, New Jersey, i ha estat professor de filosofia a les universitats de Princeton, Cornell i Harvard. La seva obra fonamental, Teoria de la justícia (1971), d'enorme difusió en l'àmbit de la filosofia angloamericana, ho ha convertit (a part d'altres estudis anteriors: La justícia com a equitat, 1958; Justícia retributiva, 1967) en un clàssic de la filosofia política i del dret del segle XX.

El sentit que, en aquesta obra, intenta donar a la justícia ho funda en la teoria clàssica del contracte social, al que considera fonament moral d'una societat. La idea d'aquest contracte moral remet a una «posició original», o situació original hipotètica, que els individus han d'establir les condicions en què estan disposats a viure en societat, això és, les normes de justícia que estan disposats a adoptar. En aquesta situació, en la qual cada individu ignora quin serà el lloc i la part que li ha de tocar vivint en societat, que podrien ser font no d'elecció racional, sinó de prejudicis interessats, es prescindeix fins i tot de criteris morals i tot individu ha de triar només per motius egoistes. En aquestes condicions no queda més remei que adoptar l'estratègia pròpia de la teoria de jocs: donada la incertesa, assegurar-se de la situació possible menys dolenta.

En aquesta situació i per aquesta estratègia, els individus escullen dos principis:

  1. el principi de igualtat, i
  2. el principi de diferència (veure text).

El primer principi assegura el màxim de llibertat de cadascun, compatible amb el màxim de llibertat de tots. El segon, justifica la desigualtat quan resulti profitosa per a tots.

A l'assumpció d'aquests principis, i de les seves conseqüències, anomena Rawls «justícia equitativa» o justícia entesa com a«equitat» (fairness) o «imparcialitat».

Ell creu que aquest concepte de justícia és superior a la de l'utilitarisme, i fins i tot la creu fonamentada en la moral (reinterpretada) de Kant.