Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Pomponazzi, Pietro»

De Wikisofia

m (bot: - l' ànima + l'ànima)
Línia 8: Línia 8:
 
<small>(Peretto Mantovano)</small>
 
<small>(Peretto Mantovano)</small>
  
També anomenat Peretto Mantovano, per haver nascut a Màntua, filòsof renaixentista de tendència aristotèlica i opinions molt controvertides, que pertany a l'anomenada [[Pàdua, escola de|escola de Pàdua]], i que primer va ensenyar a Pàdua i després en Ferrara i Bolonya, on va morir. En la seva obra ''Sobre la immortalitat de l'ànima'' (1516), sosté que l' [[ànima|ànima]] és la [[forma|forma]] del cos físic orgànic, raó per la qual, malgrat «fer olor d'inmaterialidad», i ser intermèdia entre el material i l'immaterial, per dignitat, pereix amb ell. L'absència d'immortalitat en l'home no és obstacle algun per a la fonamentació d'una [[ètica|ètica]], perquè la [[virtut|virtut]] es basta a si mateixa per ser compresa, i la veritable qüestió en aquests assumptes no és la immortalitat, sinó la [[llibertat|llibertat]] humana. De la llibertat humana s'ocupa en la seva obra més extensa, ''De fato ''[Sobre la destinació] (cap a 1520), on tracta del [[destí|destinació]], la llibertat i la [[predestinació|predestinació]]; en ella té molt en compte les opinions dels [[estoïcisme|estoics]].
+
També anomenat Peretto Mantovano, per haver nascut a Màntua, filòsof renaixentista de tendència aristotèlica i opinions molt controvertides, que pertany a l'anomenada [[Pàdua, escola de|escola de Pàdua]], i que primer va ensenyar a Pàdua i després en Ferrara i Bolonya, on va morir. En la seva obra ''Sobre la immortalitat de l'ànima'' (1516), sosté que l'[[ànima|ànima]] és la [[forma|forma]] del cos físic orgànic, raó per la qual, malgrat «fer olor d'inmaterialidad», i ser intermèdia entre el material i l'immaterial, per dignitat, pereix amb ell. L'absència d'immortalitat en l'home no és obstacle algun per a la fonamentació d'una [[ètica|ètica]], perquè la [[virtut|virtut]] es basta a si mateixa per ser compresa, i la veritable qüestió en aquests assumptes no és la immortalitat, sinó la [[llibertat|llibertat]] humana. De la llibertat humana s'ocupa en la seva obra més extensa, ''De fato ''[Sobre la destinació] (cap a 1520), on tracta del [[destí|destinació]], la llibertat i la [[predestinació|predestinació]]; en ella té molt en compte les opinions dels [[estoïcisme|estoics]].
  
 
En plena conseqüència amb el seu aristotelisme, entén la [[naturalesa|naturalesa]] des d'una perspectiva naturalista i critica la intervenció de forces no naturals, com les quals dóna per suposades  l'[[astrologia|astrologia]], en l'esdevenir de les coses naturals, tema del que s'ocupa en la seva obra ''De Naturalium effectuum causis sive d'incantationibus'' [Sobre les causes de successos naturals, o sobre els encantaments] (ca.1520). Les seves obres van obtenir gran difusió, fins que la nova manera d'entendre la naturalesa de la [[ciència|ciència]] moderna va disminuir l'interès per Aristòtil, de qui d'altra banda ell deia que, si calia triar entre Aristòtil i l'experiència, triava l' [[experiència|experiència]].
 
En plena conseqüència amb el seu aristotelisme, entén la [[naturalesa|naturalesa]] des d'una perspectiva naturalista i critica la intervenció de forces no naturals, com les quals dóna per suposades  l'[[astrologia|astrologia]], en l'esdevenir de les coses naturals, tema del que s'ocupa en la seva obra ''De Naturalium effectuum causis sive d'incantationibus'' [Sobre les causes de successos naturals, o sobre els encantaments] (ca.1520). Les seves obres van obtenir gran difusió, fins que la nova manera d'entendre la naturalesa de la [[ciència|ciència]] moderna va disminuir l'interès per Aristòtil, de qui d'altra banda ell deia que, si calia triar entre Aristòtil i l'experiència, triava l' [[experiència|experiència]].

Revisió del 21:49, 17 set 2017

Pomponna.gif

Avís: El títol a mostrar «Pietro Pomponazzi» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Pomponazzi, Pietro».

(Pietro Pomponazzi)

(Peretto Mantovano)

També anomenat Peretto Mantovano, per haver nascut a Màntua, filòsof renaixentista de tendència aristotèlica i opinions molt controvertides, que pertany a l'anomenada escola de Pàdua, i que primer va ensenyar a Pàdua i després en Ferrara i Bolonya, on va morir. En la seva obra Sobre la immortalitat de l'ànima (1516), sosté que l'ànima és la forma del cos físic orgànic, raó per la qual, malgrat «fer olor d'inmaterialidad», i ser intermèdia entre el material i l'immaterial, per dignitat, pereix amb ell. L'absència d'immortalitat en l'home no és obstacle algun per a la fonamentació d'una ètica, perquè la virtut es basta a si mateixa per ser compresa, i la veritable qüestió en aquests assumptes no és la immortalitat, sinó la llibertat humana. De la llibertat humana s'ocupa en la seva obra més extensa, De fato [Sobre la destinació] (cap a 1520), on tracta del destinació, la llibertat i la predestinació; en ella té molt en compte les opinions dels estoics.

En plena conseqüència amb el seu aristotelisme, entén la naturalesa des d'una perspectiva naturalista i critica la intervenció de forces no naturals, com les quals dóna per suposades l'astrologia, en l'esdevenir de les coses naturals, tema del que s'ocupa en la seva obra De Naturalium effectuum causis sive d'incantationibus [Sobre les causes de successos naturals, o sobre els encantaments] (ca.1520). Les seves obres van obtenir gran difusió, fins que la nova manera d'entendre la naturalesa de la ciència moderna va disminuir l'interès per Aristòtil, de qui d'altra banda ell deia que, si calia triar entre Aristòtil i l'experiència, triava l' experiència.