Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Moore, George Edward»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=George Edward |Cognom=Moore }} Filòsof anglès, nascut a Londres, un dels filòsofs de major influència durant les primeres dècades...».)
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Moore
 
|Cognom=Moore
 
}}
 
}}
Filòsof anglès, nascut a Londres, un dels filòsofs de major influència durant les primeres dècades del s. XX, iniciador juntament amb [[Autor:Russell, Bertrand|Bertrand Russell]] de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]]. Va estudiar en Cambridge i va ser professor de filosofia de la ment i lògica de 1925 a 1939. Aviat va prendre la defensa del [[sentit comú|sentit comú]] en contra de la filosofia dominant en l'època, a Anglaterra, l' [[idealisme|idealisme]], de [[Autor:Bradley, Francis Herbert|Bradley]] i [[Autor:McTaggart, John Ellis|McTaggart.]] Segons explica B. Russell (en ''L'evolució del meu pensament filosòfic''), va ser a finalitats de 1898 quan van començar a rebutjar a Kant i a Hegel, en les teories de les quals tots dos havien estat educats. En un article publicat en «Mind» (1903), revista de la qual va ser editor de 1921 a 1947, amb el títol ''La refutació de l'idealisme'', culpaa [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] dels desaguisados de l'idealisme.
+
Filòsof anglès, nascut a Londres, un dels filòsofs de major influència durant les primeres dècades del s. XX, iniciador juntament amb [[Autor:Russell, Bertrand|Bertrand Russell]] de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]]. Va estudiar en Cambridge i va ser professor de filosofia de la ment i lògica de 1925 a 1939. Aviat va prendre la defensa del [[sentit comú|sentit comú]] en contra de la filosofia dominant en l'època, a Anglaterra, l' [[idealisme|idealisme]], de [[Autor:Bradley, Francis Herbert|Bradley]] i [[Autor:McTaggart, John Ellis|McTaggart.]] Segons explica B. Russell (en ''L'evolució del meu pensament filosòfic''), va ser a finalitats de 1898 quan van començar a rebutjar a Kant i a Hegel, en les teories de les quals tots dos havien estat educats. En un article publicat en «Mind» (1903), revista de la qual va ser editor de 1921 a 1947, amb el títol ''La refutació de l'idealisme'', culpa a [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] dels disbarats de l'idealisme.
  
 
El seu sentit del [[realisme|realisme]] li porta a escometre l'[[anàlisi|anàlisi]] dels enunciats filosòfics, el sentit dels quals cal desentranyar en [[enunciat|enunciats]] o nocions simples i intel·ligibles. El seu mètode analític emmalaltia d'ambigüitat i no ha estat acceptat per filòsofs analítics posteriors. En l'obra que li va donar a conèixer, ''Principia Ethica ''(1903), sotmet a anàlisi l'orientació tradicional de  l'[[ètica|ètica]], a la qual acusa d'haver volgut comprendre alguna cosa que l'enteniment no pot aconseguir, com és el sentit de «bo». «Bé», segons Moore, no és una noció analitzable i descomponible en [[propietat|propietats]] o característiques, com pugues ser-ho qualsevol altre objecte de la [[naturalesa|naturalesa]]. Pretendre fer-ho és cometre la [[fal·làcia naturalista|fal·làcia naturalista]]. El sentit comú entén que «bé» no és analitzable i és només comprensible per [[intuïció|intuïció]]. Neix així l'[[intuïcionisme ètic|intuïcionisme ètic]].
 
El seu sentit del [[realisme|realisme]] li porta a escometre l'[[anàlisi|anàlisi]] dels enunciats filosòfics, el sentit dels quals cal desentranyar en [[enunciat|enunciats]] o nocions simples i intel·ligibles. El seu mètode analític emmalaltia d'ambigüitat i no ha estat acceptat per filòsofs analítics posteriors. En l'obra que li va donar a conèixer, ''Principia Ethica ''(1903), sotmet a anàlisi l'orientació tradicional de  l'[[ètica|ètica]], a la qual acusa d'haver volgut comprendre alguna cosa que l'enteniment no pot aconseguir, com és el sentit de «bo». «Bé», segons Moore, no és una noció analitzable i descomponible en [[propietat|propietats]] o característiques, com pugues ser-ho qualsevol altre objecte de la [[naturalesa|naturalesa]]. Pretendre fer-ho és cometre la [[fal·làcia naturalista|fal·làcia naturalista]]. El sentit comú entén que «bé» no és analitzable i és només comprensible per [[intuïció|intuïció]]. Neix així l'[[intuïcionisme ètic|intuïcionisme ètic]].

Revisió del 18:29, 22 abr 2015

Moore3.jpg

Avís: El títol a mostrar «George Edward Moore» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Moore, George Edward».

Filòsof anglès, nascut a Londres, un dels filòsofs de major influència durant les primeres dècades del s. XX, iniciador juntament amb Bertrand Russell de la filosofia analítica. Va estudiar en Cambridge i va ser professor de filosofia de la ment i lògica de 1925 a 1939. Aviat va prendre la defensa del sentit comú en contra de la filosofia dominant en l'època, a Anglaterra, l' idealisme, de Bradley i McTaggart. Segons explica B. Russell (en L'evolució del meu pensament filosòfic), va ser a finalitats de 1898 quan van començar a rebutjar a Kant i a Hegel, en les teories de les quals tots dos havien estat educats. En un article publicat en «Mind» (1903), revista de la qual va ser editor de 1921 a 1947, amb el títol La refutació de l'idealisme, culpa a Berkeley dels disbarats de l'idealisme.

El seu sentit del realisme li porta a escometre l'anàlisi dels enunciats filosòfics, el sentit dels quals cal desentranyar en enunciats o nocions simples i intel·ligibles. El seu mètode analític emmalaltia d'ambigüitat i no ha estat acceptat per filòsofs analítics posteriors. En l'obra que li va donar a conèixer, Principia Ethica (1903), sotmet a anàlisi l'orientació tradicional de l'ètica, a la qual acusa d'haver volgut comprendre alguna cosa que l'enteniment no pot aconseguir, com és el sentit de «bo». «Bé», segons Moore, no és una noció analitzable i descomponible en propietats o característiques, com pugues ser-ho qualsevol altre objecte de la naturalesa. Pretendre fer-ho és cometre la fal·làcia naturalista. El sentit comú entén que «bé» no és analitzable i és només comprensible per intuïció. Neix així l'intuïcionisme ètic.

La seva influència sobre Wittgenstein va ser decisiva per al futur de la filosofia analítica.