Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Hilbert, David»

De Wikisofia

m (bot: - és, freturosos de + és, mancats de)
 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Hilbert
 
|Cognom=Hilbert
 
}}
 
}}
[[File:hilbert3.gif|thumb]]
+
Matemàtic i lògic alemany, nascut a Königsberg –la ciutat en què va néixer i va viure [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]–, professor a Gotinga. El seu nom va unit, sobretot, al de [[formalisme|formalisme]] i al de [[matemàtiques, filosofia de les|metamatemática]], ciència que ell funda i que pot entendre's com a «teoria de la demostració» o estudi dels sistemes matemàtics formalitzats, és a dir, mancats de contingut significatiu. Durant els anys 1920-1930, es va dedicar a desenvolupar un programa de formalització del raonament matemàtic, amb l'esperança de provar sobretot la [[consistència|consistència]] de l'aritmètica elemental i la teoria de conjunts, esperança esvaïda, més tard, pel [[incompletesa, teorema de la|teorema de Gödel]], respecte a una teoria aritmètica elemental.
[[File:hilbert4.gif|thumb]]
 
[[File:hilbert5.gif|thumb]]
 
[[File:hilbert6.gif|thumb]]
 
Matemàtic i lògic alemany, nascut a Königsberg –la ciutat en què va néixer i va viure [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]–, professor en Gotinga. El seu nom va unit, sobretot, al de [[formalisme|formalisme]] i al de [[matemàtiques, filosofia de les|metamatemática]], ciència que ell funda i que pot entendre's com a «teoria de la demostració» o estudi dels sistemes matemàtics formalitzats, això és, mancats de contingut significatiu. Durant els anys 1920-1930, es va dedicar a desenvolupar un programa de formalització del raonament matemàtic, amb l'esperança de provar sobretot la [[consistència|consistència]] de l'aritmètica elemental i la teoria de conjunts, esperança esvaïda, més tard, pel [[incompletesa, teorema de la|teorema de Gödel]], pel que fa a una teoria aritmètica elemental.
 
  
 
En ''Fonaments de geometria'' (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels [[sistema axiomàtic|sistemes axiomàtics]].
 
En ''Fonaments de geometria'' (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels [[sistema axiomàtic|sistemes axiomàtics]].
  
 
En expressió de J. Dieudonné, Hilbert «ha ensenyat als matemàtics a pensar axiomàticament». Entre les seves obres destaquen: ''Fonaments de geometria'' (1899) i ''Elements de lògica teòrica'' (1928).
 
En expressió de J. Dieudonné, Hilbert «ha ensenyat als matemàtics a pensar axiomàticament». Entre les seves obres destaquen: ''Fonaments de geometria'' (1899) i ''Elements de lògica teòrica'' (1928).
 +
 +
<center><gallery>
 +
File:hilbert3.gif
 +
File:hilbert4.gif|
 +
File:hilbert5.gif
 +
File:hilbert6.gif
 +
</gallery></center>
 +
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=hilbert1.gif
 
|Imatge=hilbert1.gif

Revisió de 18:44, 17 oct 2018

Hilbert1.gif

Avís: El títol a mostrar «David Hilbert» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hilbert, David».

Matemàtic i lògic alemany, nascut a Königsberg –la ciutat en què va néixer i va viure Kant–, professor a Gotinga. El seu nom va unit, sobretot, al de formalisme i al de metamatemática, ciència que ell funda i que pot entendre's com a «teoria de la demostració» o estudi dels sistemes matemàtics formalitzats, és a dir, mancats de contingut significatiu. Durant els anys 1920-1930, es va dedicar a desenvolupar un programa de formalització del raonament matemàtic, amb l'esperança de provar sobretot la consistència de l'aritmètica elemental i la teoria de conjunts, esperança esvaïda, més tard, pel teorema de Gödel, respecte a una teoria aritmètica elemental.

En Fonaments de geometria (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels sistemes axiomàtics.

En expressió de J. Dieudonné, Hilbert «ha ensenyat als matemàtics a pensar axiomàticament». Entre les seves obres destaquen: Fonaments de geometria (1899) i Elements de lògica teòrica (1928).