Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Bergmann, Gustav»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Gustav |Cognom=Bergmann }} Filòsof austríac. Va néixer a Viena, on va cursar estudis de matemàtiques, dret i filosofia, i va ser me...».)
 
m (bot: - es es desenvolupa en + es desenvolupa en)
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Bergmann
 
|Cognom=Bergmann
 
}}
 
}}
Filòsof austríac. Va néixer a Viena, on va cursar estudis de matemàtiques, dret i filosofia, i va ser membre del moviment del [[positivisme lògic|positivisme lògic]] associat al [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]]. En 1938 va emigrar als Estats Units, on va ensenyar en els departaments de filosofia i psicologia de la universiad de Iowa. A partir de 1947 va formar part del comitè de redacció de la revista «Philosophy of Science». Inicialment Bergmann va prosseguir els mètodes d'anàlisi filosòfica iniciades per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]], [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] i [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]], intentant la construcció d'un «llenguatge ideal» els aspectes del qual [[semàntica|semàntics]] indicarien l'estructura [[ontologia|ontològica]] de la realitat, però cap a 1950 va començar a separar-se dels postulats bàsics de l'[[empirisme lògic|empirisme lògic]], ja que, encara que compartia moltes tesis d'aquest moviment (especialment estava molt proper a les tesis de Carnap), Bergmann era més conscient dels compromisos i pressupostos metafísics inclosos en aquestes tesis. Aquest distanciament es va començar a forjar a partir de les seves obres ''La metafísica del positivisme lògic'' (1954) i ''Filosofia de la ciència'' (1957), i es va acréixer cap als anys seixanta. A partir d'aquest moment va manifestar progressivament un major interès cap a la filosofia de [[Autor:Brentano, Franz|Brentano]] i de [[Autor:Meinong, Alexius von|Meinong]], i es va ocupar de la relació entre [[significat|significat]] i [[intencionalitat|intencionalitat]], com ho reflecteixen les seves obres ''Significat i existència'' (1959), ''Lògica i realitat'' (1964) i ''Realisme: una crítica de Brentano i Meinong''. Amb aquest gir Bergmann va escometre una important crítica al neopositivisme i va desenvolupar una forma de [[realisme|realisme]] extrem que es es desenvolupa en la seva obra pòstuma ''Nous fonaments de l'ontologia'' (1992)
+
Filòsof austríac. Va néixer a Viena, on va cursar estudis de matemàtiques, dret i filosofia, i va ser membre del moviment del [[positivisme lògic|positivisme lògic]] associat al [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]]. En 1938 va emigrar als Estats Units, on va ensenyar en els departaments de filosofia i psicologia de la universiad de Iowa. A partir de 1947 va formar part del comitè de redacció de la revista «Philosophy of Science». Inicialment Bergmann va prosseguir els mètodes d'anàlisi filosòfica iniciades per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]], [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] i [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]], intentant la construcció d'un «llenguatge ideal» els aspectes del qual [[semàntica|semàntics]] indicarien l'estructura [[ontologia|ontològica]] de la realitat, però cap a 1950 va començar a separar-se dels postulats bàsics de l'[[empirisme lògic|empirisme lògic]], ja que, encara que compartia moltes tesis d'aquest moviment (especialment estava molt proper a les tesis de Carnap), Bergmann era més conscient dels compromisos i pressupostos metafísics inclosos en aquestes tesis. Aquest distanciament es va començar a forjar a partir de les seves obres ''La metafísica del positivisme lògic'' (1954) i ''Filosofia de la ciència'' (1957), i es va acréixer cap als anys seixanta. A partir d'aquest moment va manifestar progressivament un major interès cap a la filosofia de [[Autor:Brentano, Franz|Brentano]] i de [[Autor:Meinong, Alexius von|Meinong]], i es va ocupar de la relació entre [[significat|significat]] i [[intencionalitat|intencionalitat]], com ho reflecteixen les seves obres ''Significat i existència'' (1959), ''Lògica i realitat'' (1964) i ''Realisme: una crítica de Brentano i Meinong''. Amb aquest gir Bergmann va escometre una important crítica al neopositivisme i va desenvolupar una forma de [[realisme|realisme]] extrem que es desenvolupa en la seva obra pòstuma ''Nous fonaments de l'ontologia'' (1992)
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Bergmann.jpg
 
|Imatge=Bergmann.jpg

Revisió de 11:54, 18 oct 2017

Bergmann.jpg

Avís: El títol a mostrar «Gustav Bergmann» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bergmann, Gustav».

Filòsof austríac. Va néixer a Viena, on va cursar estudis de matemàtiques, dret i filosofia, i va ser membre del moviment del positivisme lògic associat al Cercle de Viena. En 1938 va emigrar als Estats Units, on va ensenyar en els departaments de filosofia i psicologia de la universiad de Iowa. A partir de 1947 va formar part del comitè de redacció de la revista «Philosophy of Science». Inicialment Bergmann va prosseguir els mètodes d'anàlisi filosòfica iniciades per Moore, Wittgenstein i Carnap, intentant la construcció d'un «llenguatge ideal» els aspectes del qual semàntics indicarien l'estructura ontològica de la realitat, però cap a 1950 va començar a separar-se dels postulats bàsics de l'empirisme lògic, ja que, encara que compartia moltes tesis d'aquest moviment (especialment estava molt proper a les tesis de Carnap), Bergmann era més conscient dels compromisos i pressupostos metafísics inclosos en aquestes tesis. Aquest distanciament es va començar a forjar a partir de les seves obres La metafísica del positivisme lògic (1954) i Filosofia de la ciència (1957), i es va acréixer cap als anys seixanta. A partir d'aquest moment va manifestar progressivament un major interès cap a la filosofia de Brentano i de Meinong, i es va ocupar de la relació entre significat i intencionalitat, com ho reflecteixen les seves obres Significat i existència (1959), Lògica i realitat (1964) i Realisme: una crítica de Brentano i Meinong. Amb aquest gir Bergmann va escometre una important crítica al neopositivisme i va desenvolupar una forma de realisme extrem que es desenvolupa en la seva obra pòstuma Nous fonaments de l'ontologia (1992)