Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Apetit»

De Wikisofia

m (bot: - com una fi. + com un fi.)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
(del llatí ''appetitus'', tendència natural, instint) Tendència o inclinació al [[bé |bé]] connatural, o [[desig|desig]] del bé que es busca com un fi. És terme tradicional basat en la [[psicologia|psicologia]] [[aristotelisme|aristotèlica]] de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a una fi. En l'edat mitjana, l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir una fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la [[sensació|sensació]], i el racional, que és la determinació de la [[voluntat|voluntat]]. Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per a qui l'home sencer és apetit o desig ([[Recurs:Spinoza: perseverança en el ser|veg. text]]).
+
(del llatí ''appetitus'', tendència natural, instint) Tendència o inclinació al [[bé |bé]] connatural, o [[desig|desig]] del bé que es busca com un fi. És terme tradicional basat en la [[psicologia|psicologia]] [[aristotelisme|aristotèlica]] de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a un fi. En l'edat mitjana, l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir un fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la [[sensació|sensació]], i el racional, que és la determinació de la [[voluntat|voluntat]].  
 +
 
 +
Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per a qui l'home sencer és apetit o desig ([[Recurs:Spinoza: perseverança en el ser|veg. text]]).
 +
 
 +
Veg. [[Recurs:Spinoza: de la servitud humana|Text d'Spinoza sobre la servitud humana]].
 +
 
 +
Veg. [[Recurs:Spinoza:_el_desig,_essència_mateixa_de_l'home|Spinoza: el desig, essència mateixa de l'home]]
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}}

Revisió de 23:56, 26 set 2018

(del llatí appetitus, tendència natural, instint) Tendència o inclinació al connatural, o desig del bé que es busca com un fi. És terme tradicional basat en la psicologia aristotèlica de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a un fi. En l'edat mitjana, l'Escolàstica, en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir un fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. Tomàs d'Aquino distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la sensació, i el racional, que és la determinació de la voluntat.

Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de Spinoza, per a qui l'home sencer és apetit o desig (veg. text).

Veg. Text d'Spinoza sobre la servitud humana.

Veg. Spinoza: el desig, essència mateixa de l'home