Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Apetit»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Spinoza, Baruch de" a "Spinoza, Baruch d'")
m (Text de reemplaçament - "[[desitjo" a "[[desig")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
(del llatí ''appetitus'', tendència natural, instint) Tendència o inclinació al [[bé |bé]] connatural, o [[desitjo|desig]] del bé que es busca com una fi. És terme tradicional basat en la [[psicologia|psicologia]] [[aristotelisme|aristotèlica]] de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a una fi. En l'Edat Mitjana, l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir una fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. [[Autor:Aquino, Tomàs de (sant)|Tomàs d'Aquino]] distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la [[sensació|sensació]], i el racional, que és la determinació de la [[voluntat|voluntat]]. Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per qui l'home sencer és apetit o desig ([[Recurs:Spinoza: perseverança en el ser|veure text]] ).
+
(del llatí ''appetitus'', tendència natural, instint) Tendència o inclinació al [[bé |bé]] connatural, o [[desig|desig]] del bé que es busca com una fi. És terme tradicional basat en la [[psicologia|psicologia]] [[aristotelisme|aristotèlica]] de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a una fi. En l'Edat Mitjana, l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir una fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. [[Autor:Aquino, Tomàs de (sant)|Tomàs d'Aquino]] distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la [[sensació|sensació]], i el racional, que és la determinació de la [[voluntat|voluntat]]. Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per qui l'home sencer és apetit o desig ([[Recurs:Spinoza: perseverança en el ser|veure text]] ).
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}}

Revisió del 19:30, 9 març 2015

(del llatí appetitus, tendència natural, instint) Tendència o inclinació al connatural, o desig del bé que es busca com una fi. És terme tradicional basat en la psicologia aristotèlica de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a una fi. En l'Edat Mitjana, l' Escolàstica, en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir una fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. Tomàs d'Aquino distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la sensació, i el racional, que és la determinació de la voluntat. Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de Spinoza, per qui l'home sencer és apetit o desig (veure text ).