Amor propi

O amor a si mateix. Sol traduir-se amb aquestes expressions el grec φιλαυτία, philautía. Des de l'antiguitat s'ha entès que l'amor comença per un mateix, i ja Aristòtil es preguntava (Ètica a Nicòmac, lib. IX, 8, 1168a) «si un ha de voler-se a si mateix més que a cap altre». En la seva resposta, neix la distinció que s'ha fet tradicional entre l'«amor propi» egoista, de connotacions negatives, i l'«amor a un mateix», d'acord amb la raó, de connotacions positives. Reconeixen i recorren a aquesta distinció Kant i Rousseau, entre d'altres. Interès propi és la noció equivalent a un ordenat i racional amor si mateix, o a un egoisme bé entès, en el terreny de l'ètica social.