Mentalisme
De Wikisofia
La revisió el 09:44, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Doctrina que sustenta l'existència de processos i estats mentals ''interns'' i ''privats'' (cerebrals o no) que no són...».)
La revisió el 09:44, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Doctrina que sustenta l'existència de processos i estats mentals ''interns'' i ''privats'' (cerebrals o no) que no són...».)
Doctrina que sustenta l'existència de processos i estats mentals interns i privats (cerebrals o no) que no són directament detectables a través de la conducta. D'això s'infereix que no tot procés mental és públicament observable. El mentalisme, les tesis del qual estan presents en l'anomenada psicologia popular, ha estat negat pels corrents conductistes, encara que ha tornat a ser reivindicat pel funcionalisme psicològic d'autors com Daniel Dennett, Jerry Fodor, Hilary Putnam, i per l'emergentisme de John Searle (veure text ). En general, aquesta doctrina sosté la irreductibilitat immediata del mental al físic, encara que això no suposa cap classe de dualisme, sinó solament el reconeixement de l'especificitat del mental.