Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Arquitectònica»

De Wikisofia

m (bot: - al que ja + al qual ja)
m (bot: - o el «ànima + o l'«ànima)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
(del grec ἀρχιτἐκτϖν, ''arkhi-tekton'', el mestre d'obres principal) Del seu sentit etimològic, i per a la tradició filosòfica, art de construir tenint en compte el conjunt, la visió global o la subordinació a la [[Finalitat|finalitat]] última, concepte al qual ja recorre [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en la seva ''Ètica a'' ''Nicòmac ''([[Recurs:Aristòtil:_l'arquitectònica_de_les_ciències|veg. text]]),quan planteja que hi ha ciències que se subordinen a altres com els mitjans a les finalitats i que, pel mateix, ha d'haver-hi una ciència -en l'ordre de l'actuació pràctica, la política, això és, l'[[Ètica|ètica]]- a la qual se subordinen totes les altres, la qual, al seu torn, se supedita a la millor i més última de les finalitats, que és la [[Felicitat|felicitat]]. L'«arquitectònica» passa a la tradició filosòfica com la idea de [[Sistema|sistema]], en el seu sentit objectiu: el món com a sistema o designi, o disseny, que depèn d'un arquitecte i un dissenyador (veure [[Designi,_prova_per_el|argument del designi]]) -en la tradició medieval, que es remet al demiürg platònic-, o en el seu sentit subjectiu: la ment o el «ànima arquitectònica», capaç ella mateixa de conèixer el sistema del món -en la tradició gnoseològica moderna. En aquesta tradició es troba [[Autor:Kant,_Immanuel|Kant]], per a qui la [[Raó_pura|raó pura]] perquè és arquitectónica por naturalesa ([[Recurs:Kant:_l'arquitectònica_de_la_raó|veg. text]]) imposa unitat sistemàtica a la ciència, unitat o sistema en què consisteix la filosofia ([[Recurs:Kant:_definició_d'arquitectònica|veg. text]]).
+
(del grec ἀρχιτἐκτϖν, ''arkhi-tekton'', el mestre d'obres principal) Del seu sentit etimològic, i per a la tradició filosòfica, art de construir tenint en compte el conjunt, la visió global o la subordinació a la [[Finalitat|finalitat]] última, concepte al qual ja recorre [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en la seva ''Ètica a'' ''Nicòmac ''([[Recurs:Aristòtil:_l'arquitectònica_de_les_ciències|veg. text]]),quan planteja que hi ha ciències que se subordinen a altres com els mitjans a les finalitats i que, pel mateix, ha d'haver-hi una ciència -en l'ordre de l'actuació pràctica, la política, això és, l'[[Ètica|ètica]]- a la qual se subordinen totes les altres, la qual, al seu torn, se supedita a la millor i més última de les finalitats, que és la [[Felicitat|felicitat]]. L'«arquitectònica» passa a la tradició filosòfica com la idea de [[Sistema|sistema]], en el seu sentit objectiu: el món com a sistema o designi, o disseny, que depèn d'un arquitecte i un dissenyador (veure [[Designi,_prova_per_el|argument del designi]]) -en la tradició medieval, que es remet al demiürg platònic-, o en el seu sentit subjectiu: la ment o l'«ànima arquitectònica», capaç ella mateixa de conèixer el sistema del món -en la tradició gnoseològica moderna. En aquesta tradició es troba [[Autor:Kant,_Immanuel|Kant]], per a qui la [[Raó_pura|raó pura]] perquè és arquitectónica por naturalesa ([[Recurs:Kant:_l'arquitectònica_de_la_raó|veg. text]]) imposa unitat sistemàtica a la ciència, unitat o sistema en què consisteix la filosofia ([[Recurs:Kant:_definició_d'arquitectònica|veg. text]]).
  
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}

Revisió del 15:46, 16 set 2017


(del grec ἀρχιτἐκτϖν, arkhi-tekton, el mestre d'obres principal) Del seu sentit etimològic, i per a la tradició filosòfica, art de construir tenint en compte el conjunt, la visió global o la subordinació a la finalitat última, concepte al qual ja recorre Aristòtil, en la seva Ètica a Nicòmac (veg. text),quan planteja que hi ha ciències que se subordinen a altres com els mitjans a les finalitats i que, pel mateix, ha d'haver-hi una ciència -en l'ordre de l'actuació pràctica, la política, això és, l'ètica- a la qual se subordinen totes les altres, la qual, al seu torn, se supedita a la millor i més última de les finalitats, que és la felicitat. L'«arquitectònica» passa a la tradició filosòfica com la idea de sistema, en el seu sentit objectiu: el món com a sistema o designi, o disseny, que depèn d'un arquitecte i un dissenyador (veure argument del designi) -en la tradició medieval, que es remet al demiürg platònic-, o en el seu sentit subjectiu: la ment o l'«ànima arquitectònica», capaç ella mateixa de conèixer el sistema del món -en la tradició gnoseològica moderna. En aquesta tradició es troba Kant, per a qui la raó pura perquè és arquitectónica por naturalesa (veg. text) imposa unitat sistemàtica a la ciència, unitat o sistema en què consisteix la filosofia (veg. text).