Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Copèrnic: el sistema heliocèntric»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: -Ptolomeu +Ptolemeu)
Línia 12: Línia 12:
  
  
Les teories planetàries propostes per Ptolomeu i gairebé tots els altres astrònoms, encara que guardaven un perfecte acord amb les dades numèriques, semblaven comportar una dificultat no menor. Efectivament, tals teories només resultaven satisfactòries al preu de tenir així mateix que imaginar certs equants, en raó dels quals el planeta sembla moure's amb una velocitat sempre uniforme, però no pel que fa a la seva deferent ni tampoc pel que fa al seu propi centre. Per aquest motiu, una teoria d'aquestes característiques no semblava suficientment elaborada ni tan sols suficientment d'acord amb la raó.
+
Les teories planetàries propostes per Ptolemeu i gairebé tots els altres astrònoms, encara que guardaven un perfecte acord amb les dades numèriques, semblaven comportar una dificultat no menor. Efectivament, tals teories només resultaven satisfactòries al preu de tenir així mateix que imaginar certs equants, en raó dels quals el planeta sembla moure's amb una velocitat sempre uniforme, però no pel que fa a la seva deferent ni tampoc pel que fa al seu propi centre. Per aquest motiu, una teoria d'aquestes característiques no semblava suficientment elaborada ni tan sols suficientment d'acord amb la raó.
  
  

Revisió del 22:57, 9 ago 2017

Observo que els nostres predecessors van recórrer a un elevat numero d'esferes celestes a fi, sobretot, de poder explicar el moviment aparent dels planetes respectant el principi de la uniformitat. En veritat, semblava completament absurd que un cos celeste no es mogués uniformement al llarg d'un cercle perfecte. Però es van adonar que mitjançant diferents composicions i combinacions de moviments uniformes podien aconseguir que un cos semblés moure's cap a qualsevol lloc de l'espai.


Cal·lip i Èudox, que van tractar de resoldre el problema per mitjà de cercles concèntrics, no van ser no obstant això capaços d'adonar per aquest procediment de tots els moviments planetaris. No només havien d'explicar les revolucions aparents dels planetes, sinó també el fet que tals cossos tan aviat ens semblin ascendir en els cels com descendir, fenomen aquest incompatible amb el sistema de cercles concèntrics. Aquest és el motiu que semblés millor emprar excèntriques i epicicles, preferència que gairebé tots els savis van acabar secundant.


Les teories planetàries propostes per Ptolemeu i gairebé tots els altres astrònoms, encara que guardaven un perfecte acord amb les dades numèriques, semblaven comportar una dificultat no menor. Efectivament, tals teories només resultaven satisfactòries al preu de tenir així mateix que imaginar certs equants, en raó dels quals el planeta sembla moure's amb una velocitat sempre uniforme, però no pel que fa a la seva deferent ni tampoc pel que fa al seu propi centre. Per aquest motiu, una teoria d'aquestes característiques no semblava suficientment elaborada ni tan sols suficientment d'acord amb la raó.


Havent reparat en tots aquests defectes, em preguntava sovint si seria possible trobar un sistema de cercles més racional, mitjançant el qual es pogués adonar de tota irregularitat aparent sense tenir per a això que postular moviment algun diferent de l'uniforme al voltant dels centres corresponents, tal com el principi del moviment perfecte exigeix. Després d'abordar aquest problema tan extraordinàriament difícil i gairebé insoluble, per fi se'm va ocórrer com es podria resoldre per recurs a construccions molt més senzilles i adequades que les tradicionalment utilitzades, a condició únicament que se'm concedeixin alguns postulats. Aquests postulats, denominats axiomes, són els següents.

Primer postulat

No existeix un centre únic de tots els cercles o esferes celestes.

Segon postulat

El centre de la Terra no és el centre del món, sinó tan sols el centre de gravetat i el centre de l'esfera lunar.

Tercer postulat

Totes les esferes giren al voltant del Sol, que es troba enmig de totes elles, raó per la qual el centre del món està situat a les proximitats del Sol.

Quart postulat

La raó entre la distància del Sol a la Terra i la distància a la qual està situada l'esfera de les estel fixes és molt menor que la raó entre el radi de la Terra i la distància que separa el nostre planeta del Sol, fins al punt que aquesta última resulta imperceptible en comparació de l'altura del firmament.

Cinquè postulat

Qualsevol moviment que sembli esdevenir en l'esfera dels estels fixos no es deu en realitat a cap moviment d'aquesta, sinó més aviat al moviment de la Terra. Així, doncs, la Terra -al costat dels elements circumdants- duu a terme diàriament una revolució completa al voltant dels seus pols fixos, mentre que l'esfera dels estels i últim cel roman immòbil.

Sisè postulat

Els moviments que aparentment està dotat el Sol no es deuen en realitat a ell, sinó al moviment de la Terra i de la nostra pròpia esfera, amb la qual girem entorn del Sol exactament igual que els altres planetes. La Terra té, doncs, més d'un moviment.

Setè postulat

Els moviments aparentment retrògrads i directes dels planetes no es deuen en realitat al seu propi moviment, sinó al de la Terra. Per tant, aquest per si sol és suficient per explicar moltes de les aparents irregularitats que al cel s'observen.

En Breve exposición de sus hipótesis acerca de los movimientos celestes, en N. Copérnico, Th. Bigges y Galileo Galilei, Opúsculos sobre el movimiento de la tierra, Alianza, Madrid 1983, p. 25-28.

Original en castellà

Observo que nuestros predecesores recurrieron a un elevado numero de esferas celestes a fin, sobre todo, de poder explicar el movimiento aparente de los planetas respetando el principio de la uniformidad. En verdad, parecía completamente absurdo que un cuerpo celeste no se moviera uniformemente a lo largo de un círculo perfecto. Pero se dieron cuenta de que mediante distintas composiciones y combinaciones de movimientos uniformes podían lograr que un cuerpo pareciera moverse hacia cualquier lugar del espacio.


Calipo y Eudoxo, que trataron de resolver el problema por medio de círculos concéntricos, no fueron sin embargo capaces de dar cuenta por este procedimiento de todos los movimientos planetarios. No sólo tenían que explicar las revoluciones aparentes de los planetas, sino también el hecho de que tales cuerpos tan pronto nos parezcan ascender en los cielos como descender, fenómeno éste incompatible con el sistema de círculos concéntricos. Ese es el motivo de que pareciera mejor emplear excéntricas y epiciclos, preferencia que casi todos los sabios acabaron secundando.


Las teorías planetarias propuestas por Ptolomeo y casi todos los demás astrónomos, aunque guardaban un perfecto acuerdo con los datos numéricos, parecían comportar una dificultad no menor. Efectivamente, tales teorías sólo resultaban satisfactorias al precio de tener asimismo que imaginar ciertos ecuantes, en razón de los cuales el planeta parece moverse con una velocidad siempre uniforme, pero no con respecto a su deferente ni tampoco con respecto a su propio centro. Por ese motivo, una teoría de estas características no parecía suficientemente elaborada ni tan siquiera suficientemente acorde con la razón.


Habiendo reparado en todos estos defectos, me preguntaba a menudo si sería posible hallar un sistema de círculos más racional, mediante el cual se pudiese dar cuenta de toda irregularidad aparente sin tener para ello que postular movimiento alguno distinto del uniforme alrededor de los centros correspondientes, tal y como el principio del movimiento perfecto exige. Tras abordar este problema tan extraordinariamente difícil y casi insoluble, por fin se me ocurrió cómo se podría resolver por recurso a construcciones mucho más sencillas y adecuadas que las tradicionalmente utilizadas, a condición únicamente de que se me concedan algunos postulados. Esos postulados, denominados axiomas, son los siguientes.

Primer postulado

No existe un centro único de todos los círculos o esferas celestes.

Segundo postulado

El centro de la Tierra no es el centro del mundo, sino tan sólo el centro de gravedad y el centro de la esfera lunar.

Tercer postulado

Todas las esferas giran en torno al Sol, que se encuentraen medio de todas ellas, razón por la cual el centro del mundo está situado en las proximidades del Sol.

Cuarto postulado

La razón entre la distancia del Sol a la Tierra y la distancia a la que está situada la esfera de las estrella fijas es mucho menor que la razón entre el radio de la Tierra y la distancia que separa nuestro planeta del Sol, hasta el punto de que esta última resulta imperceptible en comparación con la altura del firmamento.

Quinto postulado

Cualquier movimiento que parezca acontecer en la esfera de las estrellas fijas no se debe en realidad a ningún movimiento de ésta, sino más bien al movimiento de la Tierra. Así, pues, la Tierra –junto a los elementos circundantes– lleva a cabo diariamente una revolución completa alrededor de sus polos fijos, mientras que la esfera de las estrellas y último cielo permanece inmóvil.

Sexto postulado

Los movimientos de que aparentemente está dotado el Sol no se deben en realidad a él, sino al movimiento de la Tierra y de nuestra propia esfera, con la cual giramos en torno al Sol exactamente igual que los demás planetas. La Tierra tiene, pues, más de un movimiento.

Séptimo postulado

Los movimientos aparentemente retrógrados y directos de los planetas no se deben en realidad a su propio movimiento, sino al de la Tierra. Por consiguiente, éste por sí solo basta para explicar muchas de las aparentes irregularidades que en el cielo se observan.